Al Berto |
sèrieAlfa 80
Imatge: Pere Salinas
Al
Berto
4 passo os dias
4
passo os
dias a observar os objectos
sinto o
tempo devorá-los impiedosamente
já não
somos marinheiros nem pastores
nem
ferradores nem vendedores de animais
perdemos a
sabedoria dos remotos ofícios
ignoramos o
ardor dos corpos estendidos no orvalho
a
beleza da noite desprendendo fogos
o
aroma espesso dos frutos... a fecunda alegria
arrasto
comigo o cheiro amargo da memória
mascaro os
dias com palavras cujo significado perdi
mas
nenhuma felicidade vem alojar-se no coração
o
mundo que te rodeou continua inaudível e perdido
apodrece nas
fotografias arrumadas dentro da gaveta
debaixo da
roupa engomada
o
aparo da caneta imobiliza por trás de cada palavra
o som
dos poucos objectos com que partilhámos a vida
fica com
as máscaras de tinta a morderem-te a noite
eu
parto para qualquer país onde não exista
4
passo
els dies observant els objectes
sento el
temps devorar-los impiadosament
ja no
som mariners ni pastors
ni ferradors
ni venedors d’animals
perdem
la saviesa dels remots oficis
ignorem
l’ardor dels cossos estesos sobre la rosada
la
bellesa de la nit desprenent focs
l’aroma
espessa dels fruits... la fecunda alegria
arrossego
amb mi l’olor amarga de la memòria
disfresso
els dies amb paraules el significat de les quals he perdut
però cap
felicitat ve a allotjar-se al cor
el món
que et rodejà continua inaudible i perdut
es
podreix en les fotografies ordenades dins del calaix
sota la
roba emmidonada
el tremp
de la ploma immobilitza darrere de cada paraula
el so
dels pocs objectes amb què compartírem la vida
queda’t
amb les màscares de tinta mossegant-te la nit
jo me’n
vaig a qualsevol país on no existeixi
[Traducció: Joan Navarro]
4
paso
los días observando los objetos
siento
el tiempo devorarlos impiadosamente
ya
no somos marineros ni pastores
ni
herradores ni vendedores de animales
perdemos
la sabiduría de los remotos oficios
ignoramos
el ardor de los cuerpos tendidos sobre el rocío
la
belleza de la noche desprendiendo fuegos
el
aroma espeso de los frutos... la fecunda alegría
arrastro
conmigo el olor amargo de la memoria
disfrazo
los días con palabras cuyo significado perdí
pero
ninguna felicidad viene a alojarse en el corazón
el
mundo que te rodeó continúa inaudible y perdido
se
pudre en las fotografías ordenadas dentro del cajón
bajo
la ropa almidonada
la
plumilla de la pluma inmoviliza detrás de cada palabra
el sonido
de los pocos objetos con los que compartimos la vida
quédate
con las máscaras de tinta mordiéndote la noche
yo
me voy a cualquier país donde no exista
[Traducción: Joan Navarro]
4
Je passe les jours à observer les objets
je sens
le temps les dévorer sans piété
nous ne
sommes plus des marins ni des bergers
ni des
maréchaux-ferrants ni des vendeurs d’animaux
nous
avons perdu la sagesse des métiers lointains
nous
ignorons l'ardeur des corps allongés dans la rosée
la
beauté de la nuit exhalant des feux
l'arôme
épais des fruits... la joie féconde
je
traîne avec moi l’odeur amère de la mémoire
je masque les jours avec des mots dont j’ai
perdu le sens
mais
aucun bonheur ne vient se loger dans le cœur
le
monde autour de toi reste inaudible et perdu
il
pourrit dans les photographies rangées dans le tiroir
sous les
vêtements amidonnés
la
plume du stylo immobilise derrière chaque mot
le son des
quelques objets avec qui nous avons partagé la vie
reste avec
les masques d’encre qui te mordent la nuit
je pars
vers n'importe quel pays où je n'existe pas.
[Traduction : Dolors Català]
4
I
spend my days observing objects
as
I feel time mercilessly devouring them
we’re
no longer mariners nor shepherds
nor
farriers, animal sellers
we
lost the wisdom of old trades
we
ignore the sparking flicker of bodies spread over dew
the
beauty of night unraveling fires
the
dense aroma of fruit, fertile joy
I
drag the bitter smell of my memory alongside me
masking
my days with words whose meanings I’ve forgotten
but
no joy comes to nest into my heart
the
world that surrounded you remains mute and lost
it
rots in the photographs neatly tucked in my drawer
beneath
my ironed clothes
my
pen’s nib immobilizes behind each word
the
sound of the few objects with which we shared life
you
keep the paint masks biting into your night
and
I will leave for any country in which I won’t exist.
[Translation: Madeline Brancel]
Al Berto
5 ►
| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer