[St. Matthäus-Kirche, Berlín, 2010. Foto: Joan Navarro]
⌠Vicent Alonso⌡
Anys fa que els veus immòbils, inclinats
sobre les mosses d’una fusta vella,
i et preguntes si val la pena dir
l’oblit que no mereixen, la tristesa
de l’aigua que ningú no hi aboca,
el doll que ja no senten contra el fang de les gerres.
¿És bo que els càntirs no tinguen memòria,
que no enyoren les mans que els transportaven
cada matí d’estiu fins a la font,
ni el torcamans que els cobria la boca
o el degotim que, ansa avall, calmava
el ponent impetuós del migdia?
Indiferents al pes de tantes hores,
tampoc no han de patir si t’hi capfiques.
El temps vol qui l’aguaite: vigilants del no-res,
testimonis de l’ombra, dels núvols que s’escapen.
|Vicent Alonso, Godella, País Valencià, 1948. L’any 1983 aparegué el seu primer llibre de poemes, Vel de claredats. Posteriorment ha publicat Albes d’enlloc (1985), Ritme de clepsidra (1986), Cercles de la mirada (1998), que meresqué el premi Ausiàs Marc de poesia, i Del clam de Jasó (2002), que ha traduït a l’espanyol Antonio Cabrera (Sobre el lamento de Jasón, 2009). En col·laboració amb Anna Montero ha traduït C. Baudelaire: Petits poemes en prosa 1984, reeditat el 1994 amb el títol L’Spleen de París, i Els paradisos artificials (1985). L’any 1986 aparegué la seua versió de Tristan Tzara, L'home aproximatiu i el 1993, El meu cor al descobert i Noves notes sobre Edgar Poe, de C. Baudelaire, així com els Assaigs breus, de Michel de Montaigne. Entre 2006 i 2008 va aparèixer la seua edició completa dels Assaigs de Michel de Montaigne, rebent el “Llibre I” els premis de la crítica de Serra d’Or i el Qwerty de Barcelona TV, i el premi Ciutat de Barcelona per l’obra completa. El seus comentaris sobre literatura han aparegut en diverses publicacions (Daina, Caràcters, El Temps, Caplletra...), així com en la sèrie quinzenal "Contra el mal de viure", de l’edició valenciana del diari El País, i actualment en la nova sèrie "A manera de tascó". L’any 2004, amb Trajecte circular. Notes d'un dietari, començà la publicació del seu dietari.
Hace años que los ves inmóviles, inclinados
sobre las muescas de una madera vieja,
y te preguntas si vale la pena decir
el olvido que no merecen, la tristeza
del agua que nadie vierte en ellos,
el chorro que ya no sienten contra el barro de las jarras.
¿Es bueno que los cántaros no tengan memoria,
que no añoren las manos que los trasportaban
cada mañana de verano hasta la fuente,
ni el paño que les cubría la boca
o el goteo que, asa abajo, calmaba
el poniente impetuoso del mediodía?
Indiferentes al peso de tantas horas,
tampoco sufrirán si por ello te inquietas.
El tiempo quiere quien lo aceche: vigilantes de la nada,
testigos de la sombra, de las nubes que se escapan.
|Vicent Alonso, Godella, País Valenciano, 1948. En 1983 apareció su primer libro de poemas, Vel de claredats. Posteriormente ha publicado Albes d’enlloc (1985); Ritme de clepsidra (1986); Cercles de la mirada (1998), que mereció el premio Ausiàs Marc de poesía, y Del clam de Jasó (2002), que en 2009 apareció traducido al español por Antonio Cabrera con el título Sobre el lamento de Jasón. En colaboración con Anna Montero ha traducido al catalán C. Baudelaire Petits poemes en prosa, 1984, reeditado en 1994 con el título L’Spleen de París, y Els paradisos artificials (1985). En 1986 apareció su versión de Tristan Tzara, L'home aproximatiu y en 1993, El meu cor al descobert y Noves notes sobre Edgar Poe, de C. Baudelaire, así como los Assaigs breus, de Michel de Montaigne. Entre 2006 y 2008 apareció su edición completa de los Assaigs de Michel de Montaigne, recibiendo el “Llibre I” el premio de la crítica Serra d'Or y el Qwerty de Barcelona TV, y el premio Ciutat de Barcelona por la traducción de la obra completa. Sus comentarios sobre literatura han aparecido en diversas publicaciones (Daina, Caràcters, El Temps, Caplletra...), así como en la serie quincenal “Contra el mal de viure” de la edición valenciana del diario El País, y actualmente en la nueva serie “A manera de tascó”. En 2004, con Trajecte circular. Notes d'un dietari, comenzó la publicación de su dietario.
| Traducción: Joan Navarro
Longtemps tu les regardes, immobiles, inclinées
sur les entailles d’un vieux bois,
et tu te demandes s’il vaut la peine de dire
l’oubli qu’elles ne méritent pas, la tristesse
de l’eau que personne n’y verse,
le jet qu’elles ne sentent plus contre l’argile des vases.
Est-ce bon que les cruches n’aient pas de mémoire,
qu’elles ne regrettent pas les mains qui les transportaient
chaque matin d’été jusqu’à la fontaine,
ni l’étoffe qui couvrait leur bouche
ou le débit qui, au bas de l’anse, calmait
le vent impétueux du midi ?
Indifférentes aux poids de tant d’heures
elles ne souffriront si tu t’en soucis.
Le temps veut qu’on le guette: gardiens du néant,
témoins de l’ombre, des nuages qui fuient.
|Vicent Alonso, Godella, País Valencià, 1948. En 1983 il a publié son premier recueil de poèmes, Vel de claredats. Plus tard, sont parus Albes denlloc (1985), Ritme de clepsidra (1986), Cercles de la mirada (1998), qui a reçu le prix Ausiàs Marc de poésie, et Del clam de Jasó (2002), qui a été traduit à l’espagnol par Antonio Cabrera (Sobre el lamento de Jasón, 2009). En collaboration avec Anna Montero il a traduit C. Baudelaire: Petits poemes en prosa, 1984, réédité en 1994 sous le titre : L’Spleen de París, et Els paradisos artificials (1985). En 1986 parut sa version de Tristan Tzara, L'home aproximatiu et, en 1993, El meu cor al descobert et Noves notes sobre Edgar Poe, de C. Baudelaire, ainsi que les Assaigs breus, de Michel de Montaigne. Entre 2006 et 2008 est parue son édition complète des Assaigs de Michel de Montaigne, dont le Llibre I a reçu les prix de la critique de Serra d’Or, ainsi que le Qwerty de Barcelona TV, et le prix Ciutat de Barcelona per l’œuvre complète. Ses articles littéraires sont parus dans de diverses publications (Daina, Caràcters, El Temps, Caplletra...), ainsi que sa série bimensuelle "Contra el mal de viure", de l’édition valencienne du journal El País, et actuellement la série "A manera de tascó". En 2004, avec Trajecte circular. Notes d'un dietari, il a entrepris la publication de son journal.
| Traduction: Anna Montero
Faz anos que os vês imóveis, inclinados
sobre entalhes de uma madeira velha,
e te perguntas se vale a pena dizer
o esquecimento que não merecem, a tristeza
da água que neles ninguém verte,
o jorro que já não sentem contra o barro das jarras.
É bom que os cântaros não tenham memória,
que não tenham saudades das mãos que os transportavam
a cada manhã de verão até a fonte,
nem do pano que lhes cobria a boca
ou o gotejar que, alça abaixo, acalmava
o poente impetuoso ao meio-dia?
Indiferentes ao peso de tantas horas,
tampouco sofrerão se por isso te inquietas.
O tempo quer quem o espreite: vigilantes do nada,
testemunhas da sombra, das nuvens que se escapam.
|Vicent Alonso, Godella, País Valenciano, 1948. Em 1983 surgiu seu primeiro libro de poemas, Vel de claredats. Posteriormente publicou Albes d’enlloc (1985); Ritme de clepsidra (1986); Cercles de la mirada (1998); que recebeu o premio Ausiàs Marc de poesía, e Del clam de Jasó (2002), que em 2009 foi traduzida ao espanhol por Antonio Cabrera com o título Sobre el lamento de Jasón. Em colaboração com Anna Montero traduziu ao catalão Petits poemes en prosa, 1984, de Charles Baudelaire, reeditado em 1994 com o título título L’Spleen de París, e Els paradisos artificials (1985). Em 1986 apareceu sua versão de Tristan Tzara, L'home aproximatiu e em 1993, El meu cor al descobert e Noves notes sobre Edgar Poe, de Charles Baudelaire, así como los Assaigs breus, de Michel de Montaigne. Entre 2006 e 2008 apareceu sua edição completa dos Assaigs de Michel de Montaigne, recebendo o “Llibre I”, prêmio da crítica Serra d'Or e o Qwerty de Barcelona TV, e o prêmio Ciutat de Barcelona pela tradução da obra completa. Seus comentários sobre literatura têm aparecido em diversas publicacões (Daina, Caràcters, El Temps, Caplletra...), assim como na série quinzenal “Contra el mal de viure” da edição valenciana do diario El País, e atualmente na nova série “A manera de tascó”. Em 2004, com Trajecte circular. Notes d'un dietari, iniciou a publicação de seu diário.
| Tradução: Thiago Ponce de Moraes
You have seen them, motionless, leaning
on the notches of an old piece of wood for years,
and you wonder whether it is worth voicing
the obscurity they don’t deserve, the sadness
of the water which no one pours into them,
the jet they no longer feel against the clay of the jugs.
Is it good for pitchers not to have memory,
not to miss the hands which used to carry them
to the fountain every summer morning,
the cloth which covered their mouth,
or the dripping, handle downwards, which eased
the impetuous west wind at noon?
Indifferent to the burden of long hours
they will not suffer if you worry about it.
Time needs someone to watch over it: guards of nothingness,
testimonies of the shadow, of the clouds drifting away.
|Vicent Alonso. Born in Godella (L'Horta) in 1948. Bachelor Degree in Philosophy and a Doctorate in Catalan Philology. Professor in the Catalan Philology department of the University of Valencia until the academic year 2007-2008. He now dedicates his time exclusively to reading and writing. He founded and managed the literary magazine Daina, now no longer in circulation, as well as the literary criticism magazine Caràcters, revista d'informació literària, whose second edition appeared in 1997 entitled Caràcters, revista de llibres. In 1983 he began his poetic works with the publication of a collection of poems Vel de claredats (1983). To be followed later by: Albes d'enlloc (1985), Ritme de clepsidra (1986), Cercles de la Mirada (1998), which won the Ausiàs Marc prize, and Del clam de Jasó (2002), a book of poems in prose, his last poetic publication. In collaboration with Anna Montero he has translated the books of Charles Baudelaire: Petits poemes en prosa, 1984, that were re-edited in Valencia under the title of L'Spleen de París (1994) and Els paradisos artificials, 1985. In 1986 his translation of L'home aproximatiu by Tristan Tzara was published, and, in 1993, El meu cor al descobert, by Charles Baudelaire and a selection of the Essais, by Michel de Montaigne (Assaigs breus). In 2006 the publishers Proa launched its publication of the three books of Essais by Michel de Montaigne, translated and edited by Vicent Alonso (2006-2008). Book I deserved the Crítica Serra d'Or prize and, most recently, the Qwerty prize of Barcelona Televisión. The translation of Essais deserved the Ciutat de Barcelona 2008 prize to the best translation into Catalan.
| Translation: Alison Alonso & Sabela Alonso
[Elisa Andrade Buzzo] ≥
a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer