[Brodway Circle. Nova York, 2009. Foto: Joan Navarro]
⌠Salvador Jàfer⌡
Tot és accessori quan es vol arribar al punt primordial i el punt primordial rau en cada punt accessori.
Tot és lleuger i fugitiu perquè res no té forma definitiva, i el moviment és infinit.
Busquem el centre, busquem el centre, i el centre ho és tot a cada pas.
Morir és tornar al centre? Morir és com renàixer?
La simetria és perfecció? És imperfecció la asimetria?
Tot pereix, tot és finit i imparable.
L’art sembla etern perquè enxampa la fixesa i una mirada, un gest, uns ulls, un vell record.
L’home és sagrat, perquè tot és sagrat, i l’esperit còsmic, la unió de tot.
Els mots, i més enllà, la música. Limitats dins del cos, en la presó del cos.
|Salvador Jàfer i Sanxis va nàixer al Ràfol de Salem (la Vall d'Albaida) el 31 de gener del 1954. És llicenciat en Filosofia i Lletres (Filologia Moderna) i actualment professor de Català a l'Escola Oficial d'Idiomes de València. Obra poètica publicada: L'esmorteïda estela de la platja (1975), Lívius Diamant (1975), Els caçadors salvatges (1984) i Navegant obscur (1987). La seua producció poemàtica està recollida en el volum Produccions Ansietat (1988). Ha traduït textos poètics de Pier Paolo Pasolini, Henri Michaux, Dino Campana, Fernando Pessoa, Federico García Lorca, Rafael Alberti, Wallace Stevens, Guido Cavalcanti, André Breton. Col·laborà en la creació del col·lectiu d'interpretació poètica Selva Negra (1986), amb Fanel Falcó, Francesc Garcia Donet i Joan Francesc Bolufer, i en la performança de Poiemusia (1986), amb Pep Llopis i Montse Anfruns. En els darrers anys els seus esforços creatius s'han centrat en l'elaboració i manteniment de La Terra d'Enlloc: Produccions Utopia (http://salvadorjafer.net/), una pàgina d'Internet on dissenya i explora els seus somnis i els seus neguits. Amb el poema El desert (2002) obtingué el Premi del Escriptors Valencians.
Todo es accesorio cuando se quiere llegar al punto primordial y el punto primordial reside en cada punto accesorio.
Todo es ligero y fugitivo porque nada tiene forma definitiva, y el movimiento es infinito.
Buscamos el centro, buscamos el centro, y el centro lo es todo a cada paso.
¿Morir es volver al centro? ¿Morir es como renacer?
¿La simetría es perfección? ¿Es imperfección la asimetría?
Todo perece, todo es finito e imparable.
El arte parece eterno porque atrapa la fijeza y una mirada, un gesto, unos ojos, un viejo recuerdo.
El hombre es sagrado, porque todo es sagrado, y el espíritu cósmico, la unión de todo.
Las palabras, y más allá, la música. Limitados dentro del cuerpo, en la prisión del cuerpo.
|Salvador Jàfer i Sanxis nació en Ràfol de Salem (la Vall d'Albaida) el 31 de enero de 1954. Licenciado en Filosofía y Letras (Filología Moderna) y actualmente profesor de Catalán en la Escuela Oficial de Idiomas de Valencia. Obra poética publicada: L'esmorteïda estela de la platja (1975), Lívius Diamant (1975), Els caçadors salvatges (1984) y Navegant obscur (1987). Su producción poemática está recogida en el volumen Produccions Ansietat (1988). Ha traducido textos poéticos de Pier Paolo Pasolini, Henri Michaux, Dino Campana, Fernando Pessoa, Federico García Lorca, Rafael Alberti, Wallace Stevens, Guido Cavalcanti, André Breton. Colaboró en la creación del colectivo de interpretación poética Selva Negra (1986), con Fanel Falcó, Francesc Garcia Donet y Joan Francesc Bolufer, en la performance de Poiemusia (1986), con Pep Llopis y Montse Anfruns. Durante los últimos años sus esfuerzos creativos se han centrado en la elaboración y mantenimiento de La Terra d'Enlloc: Produccions Utopia (http://salvadorjafer.net/), una página de Internet donde diseña y explora sus sueños y sus desasosiegos. Con el poema El desert (2002) obtuvo el Premio de los Escritores Valencianos.
| Traducción: Joan Navarro
Everything is
accidental when you want to get to the essential point and the essential
point lies in each incidental point.
Everything is light and fugitive because nothing is forever, and all motion
is infinite.
We seek the center, look for the center and the center is all at every step.
Dying is going back to the center? Dying is beeing reborn?
Symmetry is perfection? Imperfection is asymmetry?
Everything perishes, everything is finite and unstoppable.
Art seems eternal because it broadens fixity and a look, a gesture, some
eyes, an old memory.
The man is sacred, because everything is sacred, and the cosmic spirit,
joining it all.
The words, and beyond, the music. Limited within the body, in the prison of
the body.
|Salvador Jàfer i Sanxis was born in El Ràfol de Salem (la Vall d'Albaida) on January 31st 1954. He has a degree on Filology and Arts (Modern Filology) and is at present a Catalan teacher at the Oficial School of Languages of València. Published poetry: L'esmorteïda estela de la platja (1975), Lívius Diamant (1975), Els caçadors salvatges (1984) and Navegant obscur (1987). His poetic production is gathered in the volume Produccions Ansietat (1988). He has translated poetic texts from Pier Paolo Pasolini, Henri Michaux, Dino Campana, Fernando Pessoa, Federico García Lorca, Rafael Alberti, Wallace Stevens, Guido Cavalcanti, and André Breton. He contributed to the creation of the poetic performance group Selva Negra (1986), with Fanel Falcó, Francesc Garcia Donet and Joan Francesc Bolufer, and to the performance Poiemusia (1986), with Pep Llopis and Montse Anfruns. Lately his efforts have focused on an internet page where he designs and goes through his dreams and uneasiness: La Terra d'Enlloc. Produccions Utopia (http://salvadorjafer.net/). With the poem El desert (2002), he got the Prize for Valencian Writers.
| Translation: Maria Gironés and Salvador Jàfer
Tout
est accessoire lorsque l'on veut
arriver à l'endroit précis et l'endroit précis se trouve dans chaque point
accessoire.
Tout est léger
et fugitif, car
rien n'a de contours définitifs, alors que
le mouvement est infini.
Nous cherchons le
centre, nous cherchons le
centre et
le centre
représente le tout
à chaque pas.
La mort est-elle le
retour au centre ? Mourir
est renaître, cela revient au
même ?
La symétrie
est-elle synonyme de perfection ? L'imperfection
est-elle synonyme d'asymétrie ?
Tout périt, tout
est fini et
inéluctable.
L'art semble
éternelle, car il permet de capturer la fixité,
ainsi qu'un regard, un geste, des
yeux, un vieux souvenir.
L'homme est
sacré, car
tout est
sacré, et c'est vers l'esprit
cosmique que tout converge.
Les mots
et, au-delà, la
musique. Limités
dans le corps, enfermés
dans la prison
du corps.
|Salvador Jàfer i Sanxis est né à Ràfol de Salem (dans la comarque valencienne de la Vall d'Albaida) le 31 janvier 1954. Diplômé universitaire en Lettres et Philosophie (Philologie moderne), il est actuellement professeur de catalan à l’Escola Oficial d’Idiomes de València [École de Langues de Valence]. Ses ouvrages poétiques publiés sont les suivants: L'esmorteïda estela de la platja (1975), Lívius Diamant (1975), Els caçadors salvatges (1984) et Navegant obscur (1987). Sa production poétique est recueillie dans le volume Produccions Ansietat (1988). Il a traduit des textes poétiques de Pier Paolo Pasolini, Henri Michaux, Dino Campana, Fernando Pessoa, Federico García Lorca, Rafael Alberti, Wallace Stevens, Guido Cavalcanti et André Breton. Il a également collaboré à la création de l’association d’interprétation poétique Selva Negra (1986), avec Fanel Falcó, Francesc Garcia Donet et Joan Francesc Bolufer, et au spectacle de poésie et musique Poiemusia (1986), avec Pep Llopis et Montse Anfruns. Ces dernières années il a concentré ses efforts créatifs sur l’élaboration et l’entretien de La Terra d'Enlloc: Produccions Utopia (http://salvadorjafer.net/), un site web où il donne libre cours à ses rêves et soucis. Grâce au poème El desert (2002), il a remporté le prix littéraire des Écrivains Valenciens.
| Traduction: Juan Carlos Bodí et Salvador Jàfer
Tutto
è accessorio
quando si vuole
arrivare al punto
primordiale e il punto primordiale
si trova in
ogni punto accessorio.
Tutto è leggero
e sfuggente, perché
nulla è per sempre
e il moto
è infinito.
Noi cerchiamo il
centro, cerchiamo
il centro
e il centro
rappresenta il tutto
ad ogni passo.
È forse la morte il ritorno al centro?
Morire e rinascere non sono lo
stesso?
La simmetria
è sinonimo di perfezione?
L'imperfezione è sinonimo
di asimmetria?
Tutto perisce,
tutto è
finito e inesorabile.
L'arte è
eterna perché permette di catturare
la fissità e uno sguardo,
un gesto, gli occhi, un vecchio
ricordo.
L'uomo è
sacro perché tutto
è sacro, e tutto converge
verso lo spirito cosmico.
Le parole e, più in
là, la musica.
Limitate nel
corpo, rinchiuse nella
prigione del corpo.
|Salvador Jàfer i Sanxis è nato a Ràfol de Salem (Vall d’Albaida) il 31 gennaio 1954. È laureato in Lettere e Filosofia (Filologia moderna) e attualmente insegna Catalano alla Escola Oficial d'Idiomes de València. Opere poetiche pubblicate: L'esmorteïda estela de la platja (1975), Lívius Diamant (1975), Els caçadors salvatges (1984) e Navegant obscur (1987). La sua produzione poetica è raccolta nel volume Produccions Ansietat (1988). Ha tradotto testi poetici di Pier Paolo Pasolini, Henri Michaux, Dino Campana, Fernando Pessoa, Federico García Lorca, Rafael Alberti, Wallace Stevens, Guido Cavalcanti, André Breton. Ha collaborato alla creazione del collettivo d’interpretazione poetica Selva Negra (1986), con Fanel Falcó, Francesc Garcia Donet e Joan Francesc Bolufer, e alla performance Poiemusia (1986), con Pep Llopis e Montse Anfruns. Negli ultimi anni i suoi sforzi creativi si sono incentrati sull'elaborazione e la gestione di La Terra d'Enlloc: Produccions Utopia (http://salvadorjafer.net/), una pagina di Internet in cui disegna e esplora i suoi sogni e le sue inquietudini. Con il poema El desert (2002) ha ottenuto il Premio degli Scrittori Valenciani.
| Traduzione: Conxa Mas e Salvador Jàfer
Tudo é acessório quando se quer chegar ao ponto primordial e o ponto primordial mora em cada ponto acessório.
Tudo é ligeiro e fugitivo porque nada tem forma definitiva, e o movimento é infinito.
Buscamos o centro, buscamos o centro, e o centro é tudo a cada passo.
Morrer é voltar ao centro? Morrer é como renascer?
A simetria é perfeição? É imperfeição a assimetria?
Tudo perece, tudo é finito e imparável.
A arte parece eterna porque captura a fixidez e um olhar, um gesto, uns olhos, uma velha recordação.
O homem é sagrado, porque tudo é sagrado, e o espírito cósmico, a união de tudo.
As palavras, e mais além, a música. Limitados dentro do corpo, na prisão do corpo.
|Salvador Jàfer i Sanxis nasceu em Ràfol de Salem (no Vale do Albaida) em 31 de janeiro de 1954. Licenciado em Filosofia e Letras (Filologia Moderna) e atualmente professor de catalão na Escola Oficial de Idiomas de Valência. Obra poética publicada: L’esmorteïda estela de la platja (1975), Lívius Diamant (1975), Els caçadors salvatges (1984) e Navegant obscur (1987). Sua produção poética está recolhida no volume Produccions Ansietat (1988). Traduziu textos poéticos de Pier Paolo Pasolini, Henri Michaux, Dino Campana, Fernando Pessoa, Federico García Lorca, Rafael Alberti, Wallace Stevens, Guido Cavalcanti, André Breton. Colaborou na criação do coletivo de interpretação poética Selva Negra (1986), com Fanel Falcó, Francesc Garcia Donet e Joan Francesc Bolufer, na performance de Poiemusia (1986), com Pep Llopis e Montse Anfruns. Durante os últimos anos seus esforços criativos se concentraram na elaboração e manutenção de La Terra d’Enlloc: Produccions Utopia (http://salvadorjafer.net/), uma página na internet onde desenha e explora seus sonhos e seus desassossegos. Com o poema El desert (2002) obteve o Prêmio dos Escritores Valencianos.
| Tradução: Eduardo Sterzi
[Reynaldo Jiménez] ≥
a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer