e, agora,

aguardar a floração

(senão

em cada galho

            [ e galha

do pulmão;

nos quatro vácuos

do coração)

músculo

e s t i r a d o

em toda poça que se volve

até destilar a seiva escura

no poço fundo,

oco

      [ a cada inspiração;

e, na volta, um soco

(ou sopro, saída

de emergência)

aorta

que destoa das filhas:

carótidas

poluídas

nas vagas do pensamento.

A flor ecoa no peito

murcha

escoa –

e tudo

que cala

expira:

o prazo, a válvula,

a galha que não pare

asas;

e tudo que dói, fibrila

                       purifica –

 senão: 

[Mônica de Aquino, (Belo Horizonte, Minas Gerais, Brasil, 1979-) Sístole, Bem-Te-Vi, 2005]

i, ara,

esperar la floració

(excepte

en cada relluc

           [ i agalla

del pulmó;

en les quatre cavitats

del cor)

múscul

e s t i r a t

en cada bassal que s’agita

fins destil·lar la saba fosca

en el pou fondo,

buit

        [a cada inspiració;

i, en la tornada, un cop

(o buf, eixida

d’emergència)

aorta

que dissona de les filles:

caròtides

pol·luïdes

en les onades dels pensament.

La flor ressona en el pit

marcida

drena –

i tot

el que calla

expira:

el termini, la vàlvula,

l’agalla que no parix

ales;

i tot dolor, fibril·la

                purifica –

excepte:

[Traducció de Joan Navarro]