Para Milucho Romero, insubmiso

Viven
nunha illa de vento sen raíces
onde o mar pon pedra pómez na seiva das adelfas
e unha broca de sal endurecido treme e fura noite adentro,
mina adentro dos rapaces que se van facendo cegos,
translúcidos doentes de tristísima nostalxia.

Bébedos de tedio,
milimetran as horas no caderno das cornetas.
Fondeados
no pozo lamacento dos hábitos obtusos,
deseñan unha danza de abdome articulado
para o día do lume das bandeiras violentas
e a estadea dos mozos coleópteros nos ermos horizontes.

E contan e recontan e confunden os números
e non cadran as cifras inhumanas
e non alcanza símbolo concreto
e cómputo
das misións de vixía e sentinela de espectros e morcegos,
da lista de cabalos arrestados
e de mapoulas murchas
e de pistolas negras.

Ninguén pode anotar
os soños que rebentan entre muros de chumbo e feldespato,
a magnitude brava da raiba subterránea
dos mozos que esorecen a penas construídos en altura
baixo o fedor do foxo e laberinto das letrinas,
idéntico ao fedor dos alimentos,
idéntico ao fedor dos uniformes,
idéntico ao fedor da noite nas garitas,
idéntico ao fedor da guerra que sosteñen
na mans como un cadáver
azul
os militares

5, xaneiro, 2000

[Xosé María Álvarez Cáccamo, Depósito natural]

                                                                                 Per a Milucho Romero, insubmís

Viuen
a una illa de vent sense arrels
on la mar posa pedra tosca en la saba dels baladres
i una broca de sal endurida tremola i forada nit endins,
mina endins dels nois que es van tornant cecs,
translúcids malalts de tristíssima nostàlgia.

Embriacs de tedi,
milimetren les hores al quadern de les cornetes.
Fondejats
al pou fangós dels hàbits obtusos,
dissenyen una dansa d'abdomen articulat
per al dia del foc de les banderes violentes
i el fantasma dels joves coleòpters als erms horitzons.

I compten i recompten i confonen els nombres
i no quadren les xifres inhumanes
i no aconsegueix el símbol concret
el cómput
de les missions de vigia i sentinella d'espectres i muriacs,
de la llista de cavalls arrestats
i de roselles marcides
i de pistoles negres.

Ningú pot anotar
els somnis que rebenten entre els murs de plom i feldespat,
la magnitud brava de ràbia subterrània
dels joves que defalleixen a penes construïts en altura
sota la pudor de la fossa i del  laberint de les letrines,
idèntica a la pudor dels aliments,
idèntica a la pudor dels uniformes,
idèntica a la pudor de la nit a les garites,
idèntica a la pudor de la guerra  que sostenen
en les mans com un cadàver
blau
els militars.

 5 de gener de 2000

[Traducció de Joan Navarro]