carta de camille claudel a auguste rodin depois passados anos num manicômio a bosta continua fria como o barro como o coração e a escória, rodin as tripas que não quis arrancar este legado de dor palpável nas cerimônias onde não estavas e onde minha febre feria os puros de ignorância, rodin continua nas entranhas daquela paris talvez ainda o carregue para casa esculpi-lo em ódio quebrar tua cabeça talvez esteja doente como todos dizem (de vários modos — talvez) mas só a própria voz é realmente verdadeira para condenar e se vou calada, rodin é porque morrera em cada obra que fiz depois passados trinta anos num manicômio resolvi fazer parte do barro que continuava frio e não da bosta que foi o amor [Andreev Veiga, “diálogonuvem”, 2016.] | a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |

carta de camille claudel a auguste rodin després passats uns anys en un manicomi la buina segueix freda com el fang com el cor i l’escòria, rodin els budells que no em vaig voler treure’m aquest llegat de dolor palpable en les cerimònies on no hi eres i on la meva febre feria els purs d’ignorància, rodin continua en les entranyes d’aquell parís potser encara el porti a casa esculpir-lo en odi trencar el teu cap potser estigui malalta com diuen tots (de diferents maneres — potser) però només la pròpia veu és realment verídica per condemnar i si estic callada, rodin és perquè havia mort en cada obra que havia fet després passats trenta anys en un manicomi vaig decidir formar part del fang que continuava fred i no de la buina que fou l’amor [Traducció: Joan Navarro]