In the beginning was the three-pointed star,
One smile of light across the empty face;
One bough of bone across the rooting air,
The substance forked that marrowed the first sun;
And, burning ciphers on the round of space,
Heaven and hell mixed as they spun.

In the beginning was the pale signature,
Three-syllabled and starry as the smile;
And after came the imprints on the water,
Stamp of the minted face upon the moon;
The bood taht touched the crosstree and the grail
Touched the first cloud and left a sign.

In the beginning was the mounting fire
That set alight the weathers from a spark,
A three-eyed, red-eyed spark, blunt as a flower;
Life rose and spouted from the rolling seas,
Burst in the roots, pumped from the earth and rock
The secret oils that drive the grass.

In the beginning was the word, the word
That from the solid bases of the light
Abstracted all the letters of the void;
And from the cloudy bases of the breath
The word flowed up, translating to the heart
First characters of birth and death.

In the begonning was the secret brain,
The brain was celled and soldered in the thought
Before the pitch was froking toa sun;
before the veins were shaking in their sieve,
Blood shot and scattered to the winds of light
The ribbed original of love.

[Dylan Thomas, Collected Poems: 1934-1952]

En el començament

En el començament fou l'estrella de tres puntes,
un somriure de llum arreu d'un buit visatge,
una branca d'ossada al llarg d'un aire arrelat.
La substància va fendre aquell os, primer sol,
i, xifres roents per l'esfera de l'espai,
cel i terra es mesclaren mentre giraven.

En el començament fou la pàl·lida firma
estelada i de tres síl·labes, com un somrís.
I després vingueren les empremtes en l'aigua,
el segell d'un nou rostre damunt de la lluna.
La sang que tocà l'arbre de la creu i el grial
va tocar el primer núvol, i hi deixà la seva petja.

En el començament fou un foc amuntegat
que incendià els climes per una espurna:
una espurna de tres ulls, ulls rogencs, esmussada com les flors.
Dels mars s'aixecà la vida, dels mars ondulants, i rajava,
rebentà per les rels, s'alçà de la terra i sacsejà
les sabes secretes que l'herba nodreixen.

En el començament fou la paraula, la paraula
que des de les sòlides bases de la llum
abstragué del no-res totes les lletres,
i des de les tèrboles bases de l'alè
va brollar, traduint per al cor
la primera cal·ligrafia de la naixença i de la mort.

En el començament fou el cervell secret.
El cervell va ser reclòs, fos en el pensament,
abans que els extrems s'estenguessin cap a algun sol.
Abans que les venes es tamisessin en un sedàs,
la sang s'esbargí, i dissipà als vents de la llum
el germen de l'amor.

[Traducció d'Isidre Martínez Marzo]

[En el principio. / En el principio era la estrella de tres puntas, / una sonrisa de luz a través de la faz vacía; / una rama de hueso a través del aire enraizante, / la substancia aventada que meduló el primer sol; / y, ardientes guarismos en el redondo espacio, / el cielo y el infierno al rodar se mezclaban. // En el principio era la rúbrica indistinta, / de tres sílabas y estrellada como la sonrisa; / después vinieron las huellas sobre el agua, / el sello de la faz acuñada en la luna; / la sangre que tocó la cruz y el graal / tocó la nube primera y dejó una señal. // En el principio era el fuego ascendente / que iluminó los climas con un destello, / una chispa de tres ojos rojos, despuntada como una flor; / la vida se irguió a chorro de los rugientes mares, / penetró en las raíces, y extrajo de la tierra y de la roca / los aceites secretos que empujan la hierba. // En el principio era el verbo, el verbo que / de los sólidos cimientos de la luz / extrajo todas las letras del vacío; / y de los nublados cimientos del aliento / fluyó el verbo, y tradujo al corazón / los primeros caracteres del nacer y el morir. // En el principio era el cerebro secreto. / El cerebro enceldado y soldado en la idea / antes que el asfalto fuera hacinado en sol; / antes que las venas se agitaran en la criba, / la sangre se disparara y esparciese a los vientos de luz / el original corpóreo del amor.]

(Versió d'Esteban Pujals, Dylan Thomas. Poemas 1934-1952. Visor.1991. Madrid)