Miquel dels Sants Oliver

Passant

Fa molt bé d'abrigar-se, fredolega,
com en ses plomes la milana altiva;
va coberta de pells i no li arriba
l'oratge fred que pels carrers gemega.

Dins bell estoig de marta li llenega
la mà d'ivori, bategant i esquiva,
i a l'encendre els fanals passa furtiva,
semblant de que la vegin temorega.

Ha destroçat un cor; i la traidora,
amb posat de perfecta compostura,
se retira per l'omhra, acompassada.

Talment amaga l'urpa enganyadora
la tigressa, tornant de la pastura
amb planta silenciosa i vellutada.

[Miquel dels Sants Oliver, Poesies Completes, Selecta, Barcelona 1947]