|
| entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |
[Maria Grazia Calandrone]
↑ – lacerato l’involucro Θ – per alba Θ – per alba irradia benvolença irradia benevolenza
|
||
|
↑ – esquinçat l’embolcall després d´eixir a la llum el tigre de la frondositat del bosc en un estat de gràcia – troba les condicions favorables per al desenvolupament del seu cràter d´ombra, un intern desgavell, el cau on resplendeixen els seus ulls imperdonables sento un fil sobre el llavi inferior cosit a la teva boca i al teu cable dorsal – vèrtebra rere vèrtebra el teu cos, daurat i inconcebible , confia: una densa foscor transforma la veu, un raspera de dolor a la gola, com un gran ensurt infantil – la mare amb la llengua treu la terra de la cara al petit (qui maldestre, s´ha ferit amb els objectes del món) tigre-amor, rescata´m del món pregonament estriat on m´esmunyo, porta´m vers la profecia, vers la vertadera visió , fes-me beure el suc de les
creatures: ara que em trobo en el destí amb la resignació de les bèsties la bèstia és cos i volum sense ales en el blat: un pensament li creix del front, ara que aquesta canya d´òrgan inhumà exhala un pilar d´immaculat so, l’emblema arquejat del teu veritable nom 4.6.13 ↑ –
lacerato l’involucro // poi che emerge la tigre dal folto del bosco come
uno stato di grazia – trova / le condizioni favorevoli / allo sviluppo del
suo cono d’ombra, un dislivello interno, la tana dove splendono i suoi occhi
/ imperdonabili // sento un filo sul labbro inferiore / cucito alla tua bocca
/ e al tuo cavo dorsale – vertebra / dopo vertebra / il tuo corpo, dorato / e
inconcepibile, confida: un’oscurità densa / cambia la voce, un raschio di
dolore nella gola come un grande / spavento infantile – la madre con la //
lingua / toglie la terra / dalla faccia al piccolo (quanto maldestramente si
è ferito / con gli oggetti del mondo) // tigre-amore, pescami dal mondo
profondamente striato / dove guizzo, portami / alla profezia, alla visione
vera, dammi da bere il succo delle creature: adesso // che sono nel destino /
con la rassegnazione delle bestie // la bestia è corpo // e volume senz’ali /
nel frumento: / un pensiero le spiga dalla fronte, ora / che questa canna
d’organo inumana / emana una colonna / di suono bianco, l’emblema arcuato del
tuo vero nome [Sèrie fòssil / Sèrie fòssile, traducció de Nora Albert, Edicions
Aïllades, 2019] Θ – per alba la meva ànima és un déu humà un ocell d´alta volada que cada nit fa el seu niu en la clariana del teu pit com un decasíl·lab perfecte
(cosa) blanca i abundant, ala subtil – rosa i bardissa, cendra – indici entre les estrelles profuses, blanc sangonós d´esponja tubular dins la blancor planetària, blanc tigre assegut al caire del carrer blanc absent de dolor la meva ànima creix des dels teus ossos com la rosa d´una llengua viva – a regalims, una hemorràgia – des del teu alfabet inimaginable però és des d´aquest cos, de la seva silenciosa collita que brolla el verb, aquest pa absolut que t´ofereixo, aquesta bellesa viva, feta per a tu 6.6.13 Θ – per alba // l’anima mia è un dio umano, / un uccello d’altura
// che ogni notte nidifica nel chiaro / del tuo petto / come un endecasillabo
perfetto // (cosa) bianca e copiosa, ala sottile – rosa / e roveto, cenere – parva / tra stelle profuse, / bianco
sangue / di spugna tubolare / nel bianco planetario, bianca tigre / seduta ai
bordi della bianca strada senza dolore // l’anima mia cresce dalle tue ossa /
come una rosa da una lingua viva / – a stille, / a emorragia / – dal tuo
alfabeto / inimmaginabile // ma è da questo corpo, / dalla sua silenziosa
mietitura / che viene il verbo, / questo pane assoluto / che ti offro, questa
bellezza / viva, fatta per te [Sèrie fòssil / Sèrie fòssile, traducció de Nora Albert, Edicions
Aïllades, 2019] irradia benvolença cada vegada que ens trobem una criatura inexpugnable s´enfila des del centre com una esfera daurada i irradia benvolença veig un pont de mai acabar. una estructura blanca, una ascensió, llavors l'olor metàl·lic d'or – respira a fons! – i del corall fòssil sobre el pit talment com quan els vaixells entren al port, la matèria dels vius reposa. el gest prové d'una llunyania inaccessible. veig la llum dins la llum dels boscos occipitals i tot és dolç, fins i tot el cansament per mor del perdó. quelcom de profund cal que romangui immòbil. una ferralla d'urani. una bombolla de llum, groga, d'un groc mineral, groc daurat i de foc grocmarí, ens manté com el tigre el groc de la sabana, com l´ambre el seu fòssil i com el cos manté la seva pròpia sang: tu, cos radiant sota la llum verda del meu esguard, tu, la que s'il·lumina i reacciona allà on la voluntat no es manté, tan inaugural, fèrtil, confusa fins al racó més pregon de la matèria. i jo, ja veus el que sóc, una cosa de no res. una cosa humana que vol ser delicada. barreja de gratitud i matèria. cosa humana que tamisa i refina or de la sang. vet aquí l'or i l´ escòria de l'amor humà. ja ho veus, el que sóc. una cosa de no res. però que és teva. 6.1.14 irradia benevolenza // ogni volta che
ci veniamo incontro / una creatura inattaccabile / sale dal centro / come una
sfera d’oro / e irradia / benevolenza // vedo un ponte che sembra non finire.
una struttura bianca, una salita, / poi l’odore metallico dell’oro – lasciati / respirare – e del corallo
fossile / sul petto // come le navi entrano nel porto la materia dei vivi
riposa. / il gesto viene da una lontananza inaccessibile. // vedo luce nella
luce / dei boschi occipitali / e tutto è dolce, anche la stanchezza / nel
perdonare. qualcosa di profondo va tenuto immobile. uno scarto d’uranio. //
una bolla di luce, gialla / di un giallo minerale, gialla d’oro e di fuoco /
giallomarino, ci tiene // come la tigre il giallo della savana, / come
l’ambra il suo fossile / e come il corpo tiene il proprio sangue: // tu corpo
radioso / sotto la luce verde del mio sguardo, tu quella che s’illumina e reagisce
/ dove la volontà non tiene, così / iniziale, fertile, confusa / fino
nell’intimo della materia. // e io, lo vedi / cosa sono. una cosa così. una
cosa umana / che vuole farsi grazia. mischia di gratitudine e materia. cosa
umana / che setaccia e raffina / oro dal sangue. ecco l’oro e la scoria /
dell’amore umano. lo vedi / cosa sono. una cosa così. che però è tua. [Sèrie fòssil / Sèrie fòssile, traducció de Nora Albert, Edicions
Aïllades, 2019] | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer | |