"La pintura no és fotografia. Diuen eis pintors. Però la fotografia no és tampoc fotografia ". René Crevel.

Clara objectivitat del petit aparell fotogràfic. Cristall objectiu. Vidre d'autèntica poesia.

La mà deixa_d'intervenir. Sùbtils harmonies físico-químiques. Placa sensible a les més tendres precisions.

El mecanisme acabat i exacte, evidencia, per la seva estructura econòmica, l'alegria del seu poètic funcionament.

Un lleuger deseiximent, un imperceptible decantament, una sàvia translació en el sentit de l'espai, perquè -sota la pressió de la tèbia punta dels dits i del ressort niquelat- surti de la pura objectivitat cristallina del vidre, l'ocell espiritual dels trenta-sis grisos i de les quaranta noves maneres d'inspiració.

Quan les mans deixen d'intervenir, l'esperit comença a conèixer l'absència de les tèrboles floracions digitals ; la inspiració es deslliga del procès tècnic, que és confiat únicament al càlcul inconscient de la màquina.

La nova manera de creació espiritual que és la fotografia, posa totes les fases de producció del fet poètic en el seu just pla.

Confiem en les noves maneres de fantasia, nascudes de les senzilles transposicions objectives. Només allò que som capaços de somiar està mancat d'originalitat. El miracle es produeix amb la mateixa necessària exactitud de les operacions bancàries i comercials. L'esperitisme és encara altra cosa...

Acontentem-nos amb l'immediat miracle d'obrir els ulls i ésser destres amb l'aprenentatge de ben mirar. Tancar els ulls, és una manera antipoètica de percebre ressonàncies. Henri Rousseau sabé mirar millor que els impressionistes. Recordem que aquells miraren solament amb els ulls gairebé tancats, i només copsaren la música de l'objectivitat, que fou l'únic que podé filtrar-se a través de llurs parpelles a mig cloure.

Vermeer de Delft fou encara altra cosa. Els seus ulls són, en la història del mirar, el cas de màxima probitat. Amb totes les temptacions, però, de la llum. Van der Meer, nou sant Antoni, conserva intacte l'objecte amb una inspiració tota fotogràfica producte del seu humil i apassionat sentit del tacte.

Saber mirar és tot un nou sistema d'agrimensura espiritual. Saber mirar és una mena d'inventar. I cap invenció no ha estat tan pura com aquella que ha creat la mirada anestèsica de l'ull netíssim, absent de pestanyes, del Zeiss : destil.lat i atent, impossible a la floració rosada de la conjuntivitis.

L'aparell fotogràfic té possibilitats pràctiques immédiates, en nous temes on la pintura ha de romandre en la sola experiència i comprensió. La fotografia llisca amb una contínua fantasia damunt els nous fets, que en el pla pictòric tenen tan sols possibilitats de signe.

El cristall fotogràfic pot acariciar les fredes morbideses dels blancs lavabos ; seguir les lentituds ensopides dels aquariums ; analitzar les més subtils articulacions dels aparells elèctrics amb tota la irreal exactitud de la seva màgia. En pintura, per contra, si es vol pintar una medussa, és absolutament necessari representar una guitarra o un arlequí que toca el clarinet.

Noves possibilitats orgàniques de la fotografia!

Recordem la foto de Man Ray ; el retrat del malaguanyat Juan Gris ritmat amb un banjo, i pensem amb aquesta nova manera orgànica, pur resultat del límpid procés mecànic, introbable per camins que no siguin els de la claríssima creació fotogràfica.

Fantasia fotogràfica ; més àgil i ràpida en troballes que els tèrbols processos subconscients!

Un senzill canvi d'escala, motiva insòlites semblances, i existents —per bé que insomiades— analogies.

Un clar retrat d'una orquídea, s'uneix líricament amb l'interior fotografiat de la boca d'un tigre, on el sol juga a les mil ombres amb l'arquitectura fisiològica de la larinx.

Fotografia, copsadora de la poesia més subtil i incontrolable!

En un gran i límpid ull de vaca, es deforma en el sentit esfèric un blanquíssim i miniat paisatge postmaquinista, precís fin a la concreció d'un celatge on naveguen diminuts i lluminosos nuvolets.

Objectes nous, fotografiats entre l'àgil tipografia dels anuncis comercials!

Tots els aparells, recentment fabricats, frescos com una rosa, ofereixen llurs inèdites temperatures metàl.liques a l'aire eteri i primaveral de la fotografia.

Fotografia, pura creació de l'espirit!

[Salvador Dalí]

[Text publicat a "L'Amic de les Arts", n° 18, Sitges, 30 Setembre 1927]