| entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |
[Vicente Cristóbal López]
|
||
Siete meses
debajo de la piedra tejiendo su caudal de pena y gloria. Siete
cuerdas hablaban. Vagó luego a
través de nieves solas. En vano ya
buscó la sombra subterránea, el polvo de humo. Halló la
luz cuando más ciego estaba. Cantaba la
tortuga. Su voz hizo
el milagro entre los tigres, los bosques
lo obedecen, logró la
sumisión de los insectos y el silencio asombrado. Noche y
rama del nido, madre ausente, pájaro fiel
al canto lastimero, flor de
música brota en cuello blanco, olas del
río, playas de una isla, grito
salvaje de mujeres ebrias, música aún
de tu garganta trunca, álamo blanco en medio de la estepa. mano
ladrona, mano sanguinaria, mano que
roba el pájaro sin pluma, mármol nunca a tu voz. Adiós,
cabeza amante, lengua que
busca el cielo sin descanso, espada contra el frío de la muerte. Adiós entre
las ondas que te llevan. [Silva mitológica,
Ediciones Clásicas, Madrid, 2007] Set mesos sota la pedra teixint el seu cabal de pena i glòria. Set cordes parlaven. Vagà llavors a través de neus soles. En va ja cercà l'ombra subterrània, la pols de fum. Trobà la llum quan més cec ho era. Cantava la tortuga. La seva veu feu el miracle entre els tigres, els boscos l'obeeixen, aconseguí la submissió dels insectes i el silenci astorat. Nit i branca del niu, mare absent, ocell fidel al cant planyívol, flor de música brota en coll blanc, onades del riu, platges d'una illa, crit salvatge de dones èbries, música encara de la teva gargamella truncada, àlber blanc enmig de l'estepa, mà lladregota, mà sanguinària, mà que roba l'ocell sense ploma, marbre mai a la teva veu. Adéu, testa amant, llengua que cerca el cel sense descans, espasa contra el fred de la mort. Adéu entre les ones que t'enduen. [Traducció: Bartomeu Ribes Guasch] |
| entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer
|