|
[Josep Porcar] Febrer Hac |
||
|
Febrer |
||
|
Febrer vibra i
fresseja amb urpes de
carrasca que al cel
arrapen núvols com tigres de
cacera. Tres campanes
trenquen, més enllà de la
sureda, una alba que
s’embranca i tija avall es
bransoleja, on les ombres,
amb espasmes, entre espurnes
virolades, tentinegen
llefiscoses sobre tolls de
llim i gebre. Cel amunt puja amb desgana un
sol ferit que a les
capçades obri esquerdes i cavorques; a
les palpentes s’arroenta,
ambrat com la resina, entre llàgrimes
de saba. Sota el plor de la rosada,
fibril·la el cor d’un
verderol que nia
esveradís entre fulles de
grèvol; reverbera el
món sencer en aquest
calfred sord que arbra
tenaçment el
cant mes inaudible de
tota la galàxia. Que
així llambrege, com
un envit, i vibre, el vers escrit
que el vers no ha dit. Eslida, 23
de febrer de 2008 [Josep Porcar, Llambreig,
Editorial Tria, 2013] Fes-te lluny,
com un art. Extirpa a l’amor el silenci
voraç d'una falta d'ortografia. Escala nu per
l’omega, cràter amunt, or enfora, i
renaix per l’hac embullada de mudesa, per l’hora
embafada d'agulles, pel dit a frec de la més
blanca al piano, tecla en sol o nota en mi,
en si ensordida pel do sorrut de no deixar, a
la hiena, la flaire de cap rastre. Com la suspesa
fa, empremta d'astres, sigues l’adeu d'una altra mà que no s'aixeca. Fes-te lluny.
Per l’hac del peix a l’ham boqueja, per la
gavina al vol entre corb i corb que el
vent no esfulla ni el mar arrela. Tija o mall,
bruc bru, per l’esquerda del sisme, pel
forat, desheretat d'estany dins de les
campanes, bada mut. Levita pel
mirall de fusta amb corca on cremaràs
carbó més pur que tot el que
estimaves de la rabassa folla amb fam de
fulles: cuc despullat de cucs, comença per l’hac on penja, gronxolant-se, la pell que a
ròssec mudes, l’ullal si al tigre
amanses, el vers pel cor que et mena, i
tus. Tus! Tus-ne la
pruïja pels bronquis de la gàrgola,
poal de pou curull de filagarses,
ull desbotonat cosit a l’aigua. [Josep Porcar, Anys
llum, Onada Edicions, 2019] TRES DOLS I UN TIGRE es un tigre que me
destroza, pero yo soy el tigre; Lluents
s’apaguen les fulles, la llum Passen,
immòbils, trens i estacions. Quina habitada
runa, l’esperança, l’alta [Josep Porcar, Els focs ignífugs, Godall Edicions,
2023] |
| entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |