Josep Carner

[Josep Carner]

Vivia un tigre damnat
d'un gran riu a les envistes;
i ja s'havia empassat
(prou que ho tenia apuntat)
trenta-cinc excursionistes.

Cautelós i sense fressa,
quan es llevava un matí
a la tigressa va dir:
-Au, espavila't, tigressa:
demà, d'hora, eixim d'ací.

-Viatget! Res no hi convida-
la tigressa respongué-.
Només gent escanyolida,
malmenjada i poc lluïda,
hi ha als camins i pel carrer.

Aquests dies tan encesos
els viatges són suspesos:
tot és pols i xafogor;
ja no trobes lords anglesos
perquè fa massa calor...

-Tu, llavors, l'has castigada?
fa la serp del veïnat.
Diu el tigre: -Vas errada:
en ventant-li mossegada
jo cauria emmetzinat.

Ja heu sentit parlar del tigre,
un nom que, tot sol, fa por
si el vèieu per una escletxa,
cauríeu de tremolor.

Amb un mirar que esgarrifa
i un poc més gran que el lleó,
sense crinera d'artista,
ratllat de negre pertot,

veu que tanmateix arriben
tres dels millors caçadors.
Mal que el tigre sia tigre,
va dient anguniós:

-Caçadors vénen amb armes,
amb armes d'horribles sons!
Jo que, havent crospit deu homes
sostenia que ren bons!

—Sóc un lleó molt brau i molt expert

i visc en una cova del desert

i en venint-me d'un àpat el desig

hec el passant que partiré pel mig.

Sé rebre l'enemic amb l'urpa i el dentat;

vaig al perill, ardent com una brasa.

Cap tigre ni elefant m'ha esparverat

i només em fa por la lleona de casa.

[en Bestiaris, a cura de Llorenç Soldevila, Barcelona, 1990]