|
| entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |
[Elies Barberà]
Càntic
de Dionís
|
||
| Càntic de Dionís | ||
| Sí, sóc rebrot de Zeus, perque ho sabeu, amiga: fill del celest més alt. I de la blanca Sèmele, viatgera noctàmbula, la d'invisibles cames, la que us governa el son. Sóc doblement nascut. Nascut de mare i pare. Sí, sóc rebrot de Zeus. I de la blanca Sèmele. I encara més vegades vaig arribar a nàixer, i encara dels meus trossos vaig arribar a nàixer, dels meus trossos candents, car fui esquarterat pels infernals Titans que em devoraven cru i un magraner floria de la terra regada per dolls divins de sang, per rius divins de sang. És calenta i vermella la meua sang, amiga. És calenta i vermella la meua voluntat. Sí, magraners nasqueren i encara en floreixen: ofrenes de la terra per al déu de l'atzar. I encara de les goles més fosques dels Titans vaig arribar a nàixer, com qui torna del son. No es fàcil debel·lar la mort tantes vegades. Tantes voltes, tantes morts... Bon germanastre sóc del destre i bell Apol·lo, d'Apol·lo el resplendent, el de rostre seré, el de les formes belles, el dels ulls més calmosos. Bon germanastre sóc del benvolgut Apol·lo, el déu tranquil blau cel. Pero jo... el lleig xiquet cornut, tot coronat de serps, banyut nen paorós del bosc, amiga, fiu. La benvolguda Rea em regalà a les nimfes, les meues dides d'aigua i d'aire sinuós. Les nimfes d'Helicó mil coses m'ensenyaven. Recorde el tast del nèctar. Recorde el tast del pol·len als llavis de nadó. La mel, la llet, l'arrop: els aliments silvestres com papallones dolces voleiant-me en els llavis. Va ser a Nisa a on el nou xarop dels homes dels dits regalimava. El seu xarop i el meu: les llàgrimes de Bacus, el sutge del raïm. -El vi d'aquestes nits i el vi de tota nit. El vi d'aquesta taula i el vi de tota taula.- Al mont de Nisa fou on oferia el vi i encara sóc per ço de tothom memorat. Ja ben adult, amiga, em va acceptar de fill Hera, la malcasada. No li degué agradar el meu aspecte bàrbar. No li degué agradar la meua sang llunàtica i aquella innoble mare el més terrible càstig envia contra mi: les serps de la follia. Pero totes les màscares les vaig aprendre quan visquí a la vora dels penya-segats del seny com un funambulista sobre el fil de la nit. El benvolgut Silé, sofert company i mestre, i els sàtirs i les mènades arreu m'acompanyaven. I tots plegats lluitavem, exèrcit invencible, ferotge com els llops indòmits de la serra. I amb bàculs llargaruts d'avet impetuós i d'heura exuberant els homes combatíem, silvestres i feliços tal com nosaltres érem. He visitat l'Egipte i he viatjat a I'Índia. I el meu exèrcit va sotmetre aquells bells pobles. Les seues ribes han florit de vinyes verdes, daurades per la llum, vetlades per la Lluna; les vinyes verdes de les branques retorçudes: les nerviüdes fiaos de Mare Gea naixen. I uns altres mil camins jo vaig conèixer quan vivia al cor dels boscos ombrívols del desig: el pel de la pantera, la rialla del tigre, la pata de la mona, la ganyota del llop, les banyes de la cabra, les plomes del falcó. I jo he envaït les terres de Tràcia i Beòcia i he aixafat reials homes i consciències. Com un esperitat me n'he rigut de gana. I no hi ha cap edoni que recorde Licurg. Ni ja els tebans memoren el descregut Penteu. I vaig seguir fent via per les sagrades costes. I per les illes braves de la sedosa Egea. I ja sabeu, amiga, aquest famós succés dels ignorants pirates, els pobres miserables! Pero els agrairé etemament el rumb de la nau fabulosa que m'ha guiat fins a les argentades platges de Naxos, vostra pàtria. Fins a les vostres valls. Fins a la vostra llar. I fins a Vós, amiga, altíssima Ariadna. I ja em pregunte si no he nascut per vós. Tres voltes sóc nascut per Vós tan sols, amiga. I ja em pregunte si la voluntat de viure era tan forta per aquest desig de Vós. I ja em pregunte si no he enfollit per no tastar en aquells temps la pau i el iel jaç que sou. I ja em pregunte si no he voltat pel món amb l'ànim exaltat per arribar a Vós: final del meu viatge, refugi dels amors. I a la fi que em contemple a dins dels vostres ulls i sóc només si sóc al mar dels vostres ulls puc comprendre per fi que aquesta absurda vida, que aquesta vida erràtica sols pot haver estat un llarg cordell de sang que ja em lligava a Vós. [Mata-rates (i altres vicis), Eliseu Climent, editor, València 2003]
Cançó de bressol |
| entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |