| entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |
[Tomas Tranströmer]
[Citoyens]
|
||
Natten efter olyckan drömde jag om en koppärrig man som gick och sjöng i gränderna. Danton! Inte den andre –Robespierre tar inte såna promenader. Robespierre gör omsorgsfullt toalett en timme på morgonen, resten av dygnet ägnar han åt Folket. I pamfletternas paradis, bland dygdens maskiner. Danton– eller den som bar hans mask– stod som på styltor. Jag såg hans ansikte underifrån: som den ärriga månen, till hälften i ljus, till hälften i sorg. Jag ville säga något. En tyngd i bröstet, lodet som får klockorna att gå, visarna att vrida sig: år 1, år 2... En frän doft som från sågspånen i tigerstallarna. Och –som alltid i drömmen– ingen sol. Men murarna lyste i gränderna som krökte sig ner mot väntrummet, det krökta rummet, väntrummet där vi alla...
La noche de después del accidente soñé con un hombre picado de viruela que andaba cantando por las callejuelas. ¡Danton! No el otro: Robespierre no hace esas caminatas. Robespierre hace cuidadosamente su toalé una hora por la mañana; el resto del día lo dedica al Pueblo. En el paraíso de las octavillas, entre las máquinas de la virtud. Danton –o el que lleva su máscara– andaba como en zancos. Vi su rostro desde abajo: como la luna con cicatrices, la mitad en la luz, la mitad en la pena. Yo quería decir algo. Un peso sobre el pecho, el péndulo que hace andar los relojes, girar las manecillas: año 1, año 2... Un olor áspero del serrín de los establos de los tigres. Y –como siempre en el sueño– nada de sol. Pero los muros se iluminaron en las callejuelas que giraban hacia la sala de espera, la curvada sala, la sala de espera donde todos nosotros...
[Deshielo a mediodía, Nórdica Libros, 2011.
Traducción: Roberto Mascaró]
La nit després de l'accident vaig somiar amb un home picat de verola que caminava cantant pels carreronets. Danton! No pas l'altre: Robespierre no feia aquestes caminades. Robespierre feia curosament la seva toaleta una hora pel matí; la resta del dia la dedicava al Poble. En el paradís de les octavetes, entre les màquines de la virtut. Danton –o el que duia la seva màscara– caminava com en xangues. Vaig veure el seu rostre des de sota: com la lluna amb cicatrius, la meitat a la llum, la meitat a la pena. Jo volia dir quelcom. Un pes dalt del pit, el pèndul que fa anar els rellotges, girar les busques: any 1, any 2... Una olor aspra del serradís de les estables dels tigres. I –com sempre en el somni– res de solell. Però els murs s'il·luminaren en els carreronets que giraven cap a la sala d'espera, la corbada sala, la sala d'espera on tots nosaltres...
[Traducció catalana a partir de la castellana: Bartomeu Ribes Guasch]
| entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer | |