|
Profesor de energía
Qué grieta de hombre, tremedal caído,
cómo colmó su siglo a manos llenas,
él hizo de la prosa
otra cosa.
Qué sola la mañana sin memoria,
las cosas vagan como peces altos
porque ya su palabra no las fija.
Perdimos el color de la mañana.
Hoy el 98 al fin se muere,
nadie sabe decir que hay sol de enero.
La bonhomía del árbol derribado
extiende sus liturgias por el tiempo.
Ya no está ni en sus libros, lento muerto,
sólo está en esa espada a la que abraza,
ese idioma brutal y castellano
al que dio sutileza, finas flores
y le puso domésticos pianos
para meter un tigre en cada libro.
Profesor de energía, como el otro,
nos enseñó a vivir en hombres libres,
su violencia pacífica edificaba el tiempo
y su silencio de hombre primitivo
iba dejando ideas y dibujos,
un reguero de dioses por el mundo.
Cómo crece el silencio a cada paso
cuando su muerte es ya definitiva,
las palabras sin nido de árbol viejo
habitan la distancia entre los vivos.
Y yo inicio ahora mismo, esta mañana,
mi aprendizaje de caligrafía,
pues todo se ha borrado, como un ángel,
hay un hueco en enero, un día sin falta.
Los párvulos de España le recitan.
[Cela: un
cadáver exquisito, 2002]
Δ
Professor d'energia
Quina clivella d'home, caigut marjal herbós,
com va vessar el seu segle a mans plenes,
ell en va fer de la prosa
altra cosa.
Què tot sol el matí sense memòria,
les coses vaguen com peixos alts
perquè ja la seva paraula no les fixa.
Perdérem el color del matí.
Avui el 98 a la fi mor,
ningú sap dir que hi ha sol de gener.
La bonhomia de l'arbre tirat a baix
estén les seves litúrgies pel temps.
Ja no és ni en els seus llibres, mort lent,
sols és en aqueixa espasa que abraça,
aqueix idioma brutal i castellà
a qui li va donar subtilesa, fines flors
i va posar-li domèstics pianos
per a ficar un tigre a cada llibre.
Professor d'energia, com l'altre,
ens va ensenyar a viure en homes lliures,
la seva violència pacífica edificava el temps
i el seu silenci d'home primitiu
anava deixant idees i dibuixos,
un regueró de déus pel món.
Com creix el silenci a cada passa
quan la seva mort és ja definitiva,
les paraules sense niu d'arbre vell
habiten la distància entre els vius.
I jo inicio ara mateix, aquest matí,
el meu aprenentatge de cal·ligrafia,
doncs tot s'ha esborrat, com un àngel,
hi ha un badiu en gener, un dia sens falta.
Els pàrvuls d'Espanya el reciten.
[Traducció: Bartomeu Ribes Guasch]
Δ
| entrada
| Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer
|
|
|