Ells ho han aconseguit. El pleniluni
de nou s'apaga i cap vers no has escrit.
On, el llop ferotge que defensava
a dentellades el seu territori?
Mansuet gos poregós, en el silenci busques
segur redós. I no intentes enganyar-te.
No ets el tigre estàtic preparat
per saltar sobre la presa.
És la por, que t'ha enrampat els membres.
Covard! No et queixes dels malsons:
El cavall blanc s'ha espenyat
i ha arrossegat al buit la prenyada
de nou mesos.

Tindràs sort, malgrat tot.
Es teus germans no han perdut el coratge
i aliats amb els déus de l'oratge
esperen en punxes la consigna.
Et perdonaran el silenci,
poetastre.
Sonaran els alicorns de la victòria
per al teu poble, desertor.
A la fi sobreviurà l'albada.

                                                              [Manuel Joan i Arinyó, Plany de l’home llop. Eliseu Climent, editor. València 1999]