La boira sap els rostres mudadors,
l'obscura paciència del sembrador de molsa,
la fam indiferent del tigre, serva
memòria dels torrents que ha oblidat l'aigua,
que només quan somia que es transforma
pot tornar a ajaçar-se a les lleres secretes.


Pots venir a trobar-l'hi
certs matins hivernals, quan el sol s'alça,
intangible, lleugera, blanquinosa,
com el record d'un somni que et fugirà tot d'una.

[Miquel Cardell, Les barques de la boira]

| entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |