Per l'etern laberint
d'un rellotge d'arena
lent el tigre del temps
ancestral em devora.
No sé encara qui som
ni quin déu em va fer
ni qui mou la meva ombra.
Sent com passa només
incessant el gran riu
de la mort que es demora.
El futur és oblit.
Pel tresor de l'anglès
més antic i l'espant
mil·lenari del foc,
cos fet d'àlgebra i llum,
agraït persistesc
versejant impotent
com un cec en la nau
d'una gran biblioteca.

[Ponç Pons, Desert encès]