|
| entrada
| Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer
| [Manel Alonso] Entre parèntesi Cauen les persianes del
capvespre [Caen las persianas del atardecer] |
||
|
C
Entre bastidors la Nit, nua, amaga sota un vel de pantera unes faccions de dona grisa. De res serveixen els miralls la música, la seda, el tigre ha soterrat les urpes i es perd entre llums de neó remugant una absència.
S'alça el teló i a l'escenari una cambra en runes.
[amb els plànols del record, 1994]
C
Entre bastidores la Noche, desnuda, esconde bajo un velo de pantera facciones de mujer gris. De nada sirven los espejos la música, la seda, el tigre ha enterrado las garras y se pierde entre luces de neón rumiando una ausencia.
Se levanta el telón y en el escenario una habitación en ruinas.
[Traducción: Joan Navarro] Cauen les persianes del capvespre A Cesc Freixas,
príncep de la revolta. Cauen les persianes del capvespre en el vell i amable primer món. Els contenidors de les ciutats com una sitja inacabable es van
omplint amb les deixalles de la gran botiga. Pels voltants guaiten individus sense un compte corrent que els aixoplugue i amarrant-se la impaciència a la
cintura esperen que marxen els operaris de
somriure obscé per tal de traure els cobert i les
tovalles. Cau la nit en el deprimit tercer món com una llosa de marbre negre, com un teló obscur que oculta rialles
enfollides, no hi ha contenidors als pobles, només clots d’escombraries on es rebolquen golafres els gossos. Regna als sembrats impassible la dissort de la sequera, la terrible petjada de les plagues. La fam és un tigre a l’aguait que no deixarà dormir ningú. Els cayucos
ancorats com balenes a la platja, atents als seductors cants de les
sirenes, esperen passatgers que vulguen solcar el mar a la recerca del somni que els
aclapara. Caen las persianas del atardecer A Cesc Freixas, principe de la
revuelta. Caen
las persianas del atardecer en el
viejo y amable primer mundo. Los
contenedores de las ciudades, como
un silo inacabable, se llenan con los
despojos de la gran tienda. Alrededor
vigilan individuos sin
cuenta corriente que les cobije y
amarrando la impaciencia a su cintura esperan
a que se vayan los operarios de sonrisa obscena para
sacar cubiertos y manteles. Cae
la noche en el deprimido tercer mundo como
losa negra de mármol, como
un telón oscuro que oculta risas de chalados, no
hay contenedores en los pueblos, sólo
pozos de basura donde,
glotones, los perros se revuelcan. Reina
impasible en los sembrados la
sequía desgraciada, la
huella terrible de las plagas. El
hambre es un tigre al acecho que no
dejará dormir a nadie. Los
cayucos, como ballenas, varados en la playa, atentos
a los cantos seductores de sirenas, esperan
pasajeros que quieran surcar el mar a la búsqueda del sueño que los
destrozará. [Traducción de Guillermo
Morales y Eusebi Morales] | entrada
| Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer
| |