Adveniment de la forma | ||
O forma, plaga oberta ferida de qui, sense fi, torna l'espasme al capil·lar irisat i fuig la catatonia.
I trenca l'estatuària: cap perill d'esclerosi sinó pol, pol·len, rosada ardent de l'aspersió.
Verge de rosada a l'estuari on aiguamoll de l'ebrietat i dansa de l'agonia
escanden l'himne sedentari: O forma, acte potencial que ens fa esclaus del distint.
*
Vençut el drac de les legions reneix llavors el rei, que n'informa la viuda, i l'ornament de la veritat,
el vestit de glòria es plega i es recull, pigallat d'ulls cerulis sobre fons de pèl llustrat.
Lluny del monumental, lluny de l'arena, rebeca, la toisó s'obre a la retina, assabentada d'allò que l'acció
podia ensenyar-li. La intriga no canvia perquè la forma sigui.
*
Va tenir una fi tràgica? A tots els feia feredat. L'home-bèstia, impossible de procurar-se un fetitxe
tocant aquest monstre. Camina sobre el fil d'una espasa o porta un tigre pel ronsal. Pintor, no menjar bé?
“La meva desgràcia portarà la teva i cada u per ell farà”. Ja en tornarem a parlar
una vegada ens haurem rigut de la dificultat i haurem matat el botxí sota la capa.
*
Horror, sacrifici bàrbar o art, moral, de l'exemple. Vet ací el quadre dels amants, llur sageta i llur ascesi,
llur vi i llur coadjuvant. El ritme, set inapaivagable de la marca i del tatuatge entre fluència i velocitat,
s'alimenta amb els ultratges de l'abús òptic que rapta, a la fulguració, la fixedat.
Fixador de la C giratbria, i del pal, de la I original, del picador de l'art profund.
*
Ensems home i bèstia en la cova de Remigia salta, brama i es gira, rasca el sò1 amb el peu.
Bé, trabuca la polaritat. Es desenganxa de l'U, es desenganxa de 1'Idèntic. Xèquina sempre dol.
Qui posa la mà sobre la paret renova i el gest i la seva ordre, ja és llest pel ball llastat
amb el folro. Melodia que aprova l'ull, encadenant les passes cap al desenllaç.
[Patrick Gifreu]
| entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer | |