| entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |
[Léopold Sédar Senghor, (Yoal, Senegal 1906- 2001)]
Le salut du jeune soleil La
salutació del jove sol Gruß der jungen Sonne El saludo del sol reciente J’aime ta lettre M’agrada la teva carta Me gusta tu carta Le salut du jeune soleil Dans la lumière innocente, des
milliers de libellules Me voici à ta
quête, sur le sentier des chats-tigres. Σ La salutació del jove sol Damunt el meu llit, la llum de la
teua carta Tots els sorolls que esclaten de
matí Els crits metàl·lics de les
esmerles, les campanetes dels gonolekes El teu somriure damunt la gespa,
sobre la rosada esplèndida. Dins la llum innocent, milers de
libèl·lules Les frissenlantes,
com abelles grans d’or d’ales negres Y com helicòpters de viratges de
gràcia i dolçor Damunt la platja límpida, or i
negre les Tramiae basilares Dic la dansa de les princeses de
Mali. Ací estic a la teua recerca, per la senda dels gats
tigre. El teu perfum és sempre el teu
perfum, de la brolla brunzent dels brossegars Mes exaltant que la flaire del
lliri quan brota. Em guia la teua sina olorosa, el
teu perfum llavat per Àfrica Quan sota els meus peus de
pastor, aixafe les mentes silvestres. Al final de la prova i de
l’estació, al fons de l’abisme Déu!, et retrobe, retrobe la teua veu, la teua fragància de llum
vibrant. [Traducció de Joan Navarro] Σ Gruß der jungen Sonne Im unschulcligen Licht, tausendfach die Libellen Dir gilt meine Suche, auf dem Pfade der Tigerkatzen. Dein Duft allezeit dein Duft, aus dem summenden Gestrüpp der Sträucher Wenn meine Hirtenfüße unter mir die wilde Minze zertreten. [Übersetzung: H. Köhler] Σ El saludo del sol reciente, por mi cama, la luz de tu carta, todos los ruidos que brotan de la mañana, los gritos metálicos de los mirlos, las campanillas de los gonolekes, tu sonrisa por el césped, sobre el rocío esplendoroso. En medio de la luz inocente, millares de libélulas, tremolantes, como grandes abejas de oro de alas negras, por la nítida playa, oro y negro, las Tramies
basilares -me refiero a la danza de las princesas del Malí. He emprendido tu búsqueda, por la senda de los gatos tigres. Tu perfume, siempre tu perfume, de la sabana zumbante
de las breñas, más excitante que olor de la azucena cuando brota. Me conducen tus pechos olorosos, tu perfume lavado por África, cuando bajo mis pies de pastor, aplasto las mentas silvestres, ¡oh! que te vuelva a encontrar, que vuelva a encontrar tu
voz, tu fragancia de luz vibrante. [Traducción de Javier del Prado en Obra poética, Cátedra, Madrid,
1999] Σ J’aime ta lettre J’aime ta
lettre, plus douce que l’après-midi du Samedi Et les
vacances, ta parole de songe bleu. La fragrance
des mangues me monte à la nuque Et comme un vin
de palme un soir d’orage, l’arôme féminin des goyaves. Les tempêtes suscitent les humeurs, le palais
blanc s’ébranle dans ses assises de basalte L’on est long à
dormir, allongé sous la lampe sous la violette du Cap. La saison s’est
annoncée sur les toits aux vents violents du Sud-Ouest Tendue de
tornades, pétrie de passions. Les roses
altières les lauriers-roses délacent leurs derniers
parfums Signares à la
fin du bal Les fleurs se
fanent délicates des bauhinias tigrées Quand les
tamariniers aux senteurs de citron allument leurs étoiles d’or. Du ravin monte,
assaillant mes narines, l’odeur des serpents noirs Qui intronise
l’hivernage. Dans le parc
les paons pavoisent, en la saison des amours. Rutilent dessus
les pelouses, pourpres princiers, les flamboyants Aux cœurs
splendides, et les grands canas d’écarlate et d’or. M’assaillent toutes les odeurs de l’humidité
primordiale, et les pourritures opimes. Ce sont noces de la chair et du sang ─ si
seulement noces de l’âme, quand dans mes bras Tu serais, mangue mûre et goyave ouverte,
souffle inspirant ah ! haleine fraîche fervente... J’aime ta lettre
bleue, plus douce que l’hysope Et sa
tendresse, qui me dit que tu es m’amie. Lettres d’hivernage in Œuvre
poétique, Editions du Seuil, 1990. Σ M’agrada la teva carta M’agrada la teva carta, més dolça que la tarda del
dissabte I les vacances, la teva paraula de somni blau. El perfum dels mangos s’eleva cap al coll I com un vi de palma en un
vespre de tempesta, l’aroma femenina de les guaiabes. Les tempestes desperten el seu
temperament, el palau blanc tremola en els seus fonaments de basalt On s’allarga el son, tombat sota el llum sota la violeta
del Cap. La temporada s’ha fet palès als terrats amb els vents
violents del sud-oest Reblerta de tornados, impregnada de passions. Les roses altives, els baladres exhalen els seus últims
perfums Anunci de la fi del ball Les flors de les bauhinies
tigrades llangueixen delicades Quan els tamarius amb olor
de llimona il·luminen les seves estrelles daurades. Del barranc s’aixeca, assaltant el meu nas, l’olor de
serps negres Que entronitza la hivernada. Al parc desfilen els paons, en l’època de l’aparellament. Rutilen per sobre de la gespa, principescos purpuris, els
delònixs Amb cors esplèndids, i grans tiges d’escarlata i d’or. M’assalten totes les olors de la humitat essencial, i les
millors podridures. Aquests són casaments de carn
i sang, ─encara que només casaments de l’ànima, quan als meus braços Series, mango madur i guaiaba oberta, alè inspirador ah!
alè fresc ardent... M’agrada la teva carta blava, més dolça que l’hisop I la seva tendresa, que em diu que ets la meva estimada. [Traducció: Jesús Giron
Araque] Σ Me gusta tu carta Me gusta tu
carta, más dulce que la tarde del sábado Y las
vacaciones, tu palabra de sueño azul. La fragancia de
los mangos sube al cuello Y como un vino de palma una noche de tormenta,
el aroma femenino de las guayabas. Las tormentas suscitan los humores, el palacio
blanco se sacude en sus asientos de basalto donde se alarga
el sueño, tumbado bajo la lámpara bajo la violeta del Cabo. La temporada se
anunció en los techos con fuertes vientos del suroeste Rebosante de
tornados, llena de pasiones. Las rosas
altaneras y las adelfas exhalan sus últimos perfumes Señales al
final del baile Las flores
delicadas de las bauhinias atigradas se marchitan Cuando los
tamarindos con aroma a limón encienden sus estrellas de oro. Del barranco
sube, asaltando mis narices, el olor de las serpientes negras Que entroniza
la invernada. En el parque
los pavos reales se pavonean, en la temporada del apareamiento. Rutilan sobre
el césped, purpurados principescos, los flamboyanes Con espléndidos
corazones, y grandes tallos de escarlata y oro. Me asaltan
todos los olores de la humedad primordial, y las mejores podredumbres. Son bodas de
carne y sangre ─solamente bodas del alma, cuando en mi brazos Serías, mango maduro y guayaba abierta, aliento
inspirador ah! aliento fresco ferviente... Me gusta tu
carta azul, más dulce que el hisopo Y su ternura,
que me dice que eres mi amiga. [Traducción: Jesús Giron Araque] Σ |
| entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |