Antoni Ferrer

De dies, de treballs, alça Natura
ciutats de prades, hàbitats exactes
on lluu la iniquitat del nostre regne:
Ací el cristall fa crac en roca mare.
Ací la roca mare mor de molsa.
Ací la molsa s'asfixia d'humus.
Ací, de l'humus, grillen les pastures.
Que seran devastades per gaseles,
que seran devorades per mil tigres,
que seran acaçats fins a la trampa:
taüt del caçador desfet en pólvores.
Per a tan curt viatge i minsa festa,
s'acumulen despeses i fallides.
I en va roda Natura la pilota.

[Antoni Ferrer, Cançó de bressol per ajudar a benmorir galàxies, 1986, en Poesia reunida 1979-2006, Paiporta, 2006]