Com un camp de carxofes esclatades en flor

és blau el camí de l'insensat, les plomes del tigre, les llàgrimes

d'una serp que ha perdut les cames, el cor del caragol que em

batega entre les dents de la prudència mentre Déu li torna les

fletxes sangonoses al tirà de Babilònia i un lleó estornuda gats

enmig de la tempesta i un àngel somriu al seu sexe que esclata

com les carxofes a l'estiu. Suor d'euga i sortilegi de peixos que

sostenen el món sobre els muscles de la llegenda.

Deixa'm el mapa i queda't el tresor perquè puga creure

que encara busque el camí del camí d'algun cos constel·lat.

[Júlia Zabala, El cercle de les ànimes, Pagès editors, 2006]