Hi ha una taca menuda

a l’escorça del garrofer.

És el llamp, l’urpa del tigre

l’esgarrinxada d’un esbarzer,

la fera que ens devora,

que arrenca la pell,

tatua l’espera,

emmarca l’oblit,

aquesta mort petita i repetida

que m’ataca cada matí,

quan se’m fonen els ploms de la vida

i tu encara no arribes per donar-me

un bon dia blau, atònit i rialler.

                                                          [Jordi Cervera, Dolmen]