Josep Ballester


	(les muses inquietants)
	El coltell de dostoievski que desmembra la intel.ligència L'illot abans que el vaixell s'enfonse en les entranyes d'un oceà tempestuós La construcció d'un ordre teixit amb paraules al caos que portem a dins El rastre que ha desat la passió sota la pell arrapada L'intent de recuperar un àmbit intransferible que mai no podràs abastar Aquell país abandonat a una sort desoladora Els annals de la venjança Quan anjelica roman impàvida dalt de l'escala mentre escolta la veu del tenor bartell d'arcy tot interpretant La donzella d'aughrim. He procurat embalsamar el moment que mastegarà l'oblit sense pinyol Aquella rosada lleu però nítida que afirma el traç efímer de les coses Encesos com una carícia, els ulls Descobrir la malenconia que edifica la mudança de les hores irrepetibles La pell de la teranyina per la qual camina la bellesa Escriure sobre les aigües fosques d'estígia La destrucció del jo o la mirada d'un tigre Notes a peu de pàgina del llibre de les hores Així mateix, somni i tenebra. [Josep Ballester, a L'odi, 2005]