|
L'estiu ha badejat aquest cadàver
ert de la primavera. I ara l'ull
no copsarà les tenebroses
ones,
llençol de resplendor
lívida. El fenc
es consumeix, talment un llamp que crema,
arbre immolat. Sarments, combats sulfuris
d'arrels, remor terral.
De molts guerrers
quarter d'hivern, oh cor de l'home! Estius
i primaveres àvides. L'ardor
febril del temps que el meu
passat esquinça
i ens mostra el sol roent i negre. ¿Fórem
nosaltres, guardians d'un joc d'escacs
infaust, de torres i peons
la llòbrega
comparsa? Regne del silenci,
roures,
tardor de l'ésser. I els metalls, exsangües
sota l'emprempta, l'alt domini. Estiu,
estiu sotmès! És una transparència
el cel gelat. El mar, llis, reflecteix
el diamant, la lluna
soterrada,
el senyoriu del sol ocult.
Els mots
calen un clos pregon, i l'escriptura
llatzera el cos del
tigre. Escrit amb foc
i escrit amb llum, a la lunar contrada,
pasturatge dels morts. L'amant albira,
enllà dels membres contorçats, l'obscur.
I les arrels no es mouen.
Com els cossos,
s'han nodrit de silenci. Llur país
de sequedat i de centelles obre
els ulls, esbatanats. El crit del corb
sagna al cel moradenc. Fusta i safirs:
l'últim fulgor, convuls,
del llum terrestre.
[Foc cec]
Δ
VI
En el hotel oscuro de los astros
guantes negros susurran sobre el volante de los automóviles,
bombillas burbujean en los hondos escotes dorados,
una gota de sangre cae helada en un mueble.
A tiros, en los suaves corredores de plástico y neón, mueren los niños.
Tienen ojos de tigre las muchachas.
En la noche no cesa la luz de las bengalas.
El mar de hojas azules, los bailes en cubierta,
entre explosión y llama, los cascotes besando tu vientre de cristal.
En la escalera de incendios mi corazón se ahogaba.
Blanco joyel de relámpagos palpando un mundo de cables.
Su campana de nubes ha cerrado el invierno.
Hierro y plegarias en la oscuridad veteada de signos eléctricos.
Estas calles no están lejos: están en el pasado. Podrías pisarlas.
Sólo un cristal en aquellas ventanas a la caída de la tarde, roto.
El deseo en los cines y en las medias de seda.
En el hotel oscuro, a medianoche, los adolescentes se retiran a soñar
y se encienden las luces de los apartamentos subterráneos.
[La muerte en Beverly Hills]
Δ
Brown eyes
Me decías que el viento no tenía tus ojos.
En los altos del aire, la luz estremecida
arde con dos diamantes que me incendian la
vida:
en tu mirada el sol
ha encendido sus rojos.
De mi vida me quedan inflamados despojos
y porque por tus ojos no vivo la noche
derruida
y no veo la muerte
si me miro en tus ojos.
Así el tigre acosado, así la noche en llamas
se salvan si los miras y hacia tu luz los
llamas,
como yo me he salvado del collar de la
muerte:
en tus ojos me salvas y en tus ojos me amas,
voy entero al imán de tus ojos al verte;
dame, para vivir,
esta luz que proclamas.
12-IV-2004
[Amor en vilo]
Δ
Amori ac dolori sacrum
Revólveres en campo de jazmín
son tus dos ojos, también tus pechos;
en tu mirada laten los acechos
de la tigresa, y tu
ano es un jardín.
La porcelana como el caolín
se aquietan en tus labios recién hechos;
el cielo tiene fundamento y techos
en tu oleada de ojos
sin confín.
Así me ven tus labios, y me mira
esta frente, de nubes despejada;
así me precipita hacia la nada
o al pleno ser tu llamear de pira:
así mi vida quedará inmolada
para transfigurarse
en tu mirada.
14-VIII-2004
[Amor en vilo]
Δ
Dea
Cámaras y recámaras del estío, las playas
donde ha reverberado la maquinaria rosa
de la tarde de cúpulas en la luz sulfurosa
del estuco del mar
que el azul pinta a rayas.
Lejos quedó el solemne verdear de las hayas,
y con nalgas frutales hoy tu cuerpo reposa
como el sol atigrado en los tapices mayas,
cielo o cuenco
vertido de pétalos de rosa.
Carne, celeste carne de la mujer, arcilla:
fulges como el verso de Hugo y de Rubén;
el oro de tu piel recoge en su gavilla
los azules miniados que asaltan el arcén;
no es serrallo de Mozart ni carnaval de harén
tu cuerpo de Tiziano que la luz no mancilla;
no sabría beberme con los ojos la orilla
de tu piel oceánica en noche de satén;
este escudo de oro de tus nalgas astilla
el portón de lo oscuro cuando te digo
"Ven"
y con las claridades del estuco del mar
con tus labios de
plata me llegas a besar.
Niza,
17-VIII-2005
[Amor en vilo]
Δ
Foc cec
El pes encès de les relles.
Roda del cíclop solar.
Brunzen arrels i cornelles.
Més fosc, un clos sobirà.
Espases. Llum de sivelles.
Els esperons a la mà.
Els xais degollats. Estelles.
Sofre i sorra encén el pla.
Sense ferralla ni anelles,
cos meu, qui et coneixerà?
Perquè, de l'home, aquests braços
quan la pell nua s'encén,
i aquest alè, i aquests llaços
de seda fosca i ponent,
i aquests ulls ¿no són capaços
de retenir, cendra ignent,
focs oblidats de cabassos
que atia i dispersa el vent?
Anem vestits de pallassos
sota l'arada roent.
Bronze, desertes campanes.
Cos lligat de peus i mans,
ferit i enforcat, ¿demanes
retrobar la llum d'abans,
el gipó de sedes vanes,
les estances i els instants,
les ales de grifó, ufanes
damunt naufragis llunyans?
D'escuma i or, les fossanes.
Cos enjoiat, grogues mans.
Els astres
també, fent via
immòbils i sepulcrals,
per la cúpula que expia
crims antics d'hosts funerals
i, verda serpent del dia,
extingeix foscos fanals,
il·luminen la follia
d'un capvespre de timbals.
Negres cohorts, malaltia
de la llum, negra als penyals.
El vol d'una àguila ¿pot,
filosa d'un cel confús,
rompre foscors, alcavot,
pantera obscura, banús,
d'un jaç de plaer, d'un sot,
guariment de l'home, fus
irrisori, cos, un dot
llòbrec d'esposalles, ús
d'ombres al buit casalot?
Cos amb cos la lluna cus.
La claror blanca de l'arç,
l'inerme alfanc de
la nit,
els faigs que la llum de març
uneix en un feix brusit,
quan tot el migdia, espars,
és un esquinçat vestit:
túniques, deliquis cars
als ulls, pòstum, molt neguit.
Metall fosc, núvols avars
l'estelada han conquerit.
Perquè la volp i la fura
i l'unglot de l'alacrà
han fet la seva pastura
del cel d'aquest dia clar.
Tot, una sola conjura.
Glaçada em miro la mà.
Tanta tenebra s'atura
al meu cor. El bestiar
ensuma la mort. Impura
presentalla d'un foc va!
S'esvaeix la llum. Perdura
l'ull del tigre, el bleix
del ca.
[Foc cec, Barcelona, Edicions 62, 1973]
| entrada
| Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer
|
Δ
|