Maëlle Dupon | sèrieAlfa
95
Imatge: Noah Pettit
Navarro
Maëlle Dupon
serens dins la nuèit
i
a un resson salvatge
una
paraula muda
tot
escàs careçada
d’armas
que se voidan
de
sabla e de temps
al
recès del silenci
demest
los miralhs nuds.
tot
es perdut. I a res que
dura.
perquè
alara demoràvem
doas
ombras sus lo cèl
doas
èrsas dins la nuèit
doas
armas del silenci
coma un darrièr pecat
ieu seguirai ton ombra
tan luènh que pòsca anar.
aurai lo mal de la mòrt
del prim sòm
fins al darrièr treslutz.
mal d’endura
estrencha de solesa
aclapada al còr dels delicis.
desenterrada demest los planhs dels oblidats
enlusida pel gaudiment aspre
trespirant del meu pròpri faliment
escrumegerai totes los silencis
e los esglasis e la negror
exiliada de tos passes.
puèi embarrada un darrièr còp dins mos vèrses
liurada al resson de mon agach
expiar l’opacitat del verin
totas las èrsas e los escuèlhs d’aquel tendre verin.
Maëlle Dupon es poèta e escrivana, nascuda a Montpelhièr en 1988. A
estudiat las literaturas occitana, quebequesa e catalana. Publiquèt son primièr
recuèlh de poèmas La color lenta de la
pluèja a las edicions Jorn en
2013. Viu dempuèi qualques ans a Montreal e es membre del Casal Català del
Quebèc e del PEN Occitan, seccion del PEN Internacional per la defensa dels
escrivans, fa tanben partit del comitat de redaccion de la revista quebequesa Femmes de parole. Son darrièr libre, Vènus a l’Escorpion es paregut a las
Edicions Reclams en 2022.
serens dins la nit
hi ha un eco salvatge
una paraula muda
a penes acariciada
ànimes que es buiden
de sorra i de temps
a recer del silenci
entre els miralls
nus.
tot està perdut. No
hi ha res que duri.
perquè llavors
quedàvem
dues ombres al cel
dues onades dins la
nit
dues ànimes del
silenci
com un darrer pecat
seguiré la teva ombra
tan lluny com ella pugui anar.
seré en el mal de la mort
des del primer son
fins a la darrera claror.
mal sense remei
abraçada de solitud
colgada al cor de les delícies.
desenterrada entre els planys dels oblidats
encantada pel gaudi aspre
que traspua del meu propi defalliment
escumaré tots els silencis
i els esglais i la negror
exiliada dels teus passos.
llavors tancada una darrera vegada en els
meus versos
lliurada al ressò de la meva mirada
expiar l’opacitat del verí
totes les onades i esculls d’aquest tendre
verí.
Maëlle Dupon és una poeta i escriptora, nascuda a Montpeller el 1988. Va estudiar
literatura occitana, quebequesa i catalana. El seu primer poemari bilingüe la couleur lente de la pluie va ser
publicat per l’editorial Jorn l’any
2013. Viu a Montreal i és membre del Cercle Cultural Català del Quebec, del PEN
Occità, secció de PEN Internacional per a la defensa dels escriptors, així com
del comitè de redacció de la revista literària Femmes de parole. El seu darrer llibre, Venus à l’Escorpion,
ha estat publicat per les Edicions Reclams
en 2022
[Traducció: Dolors Català]
tranquilos en la noche
hay un eco salvaje
una palabra muda
apenas acariciada
almas que se vacían
de arena y de tiempo
al abrigo del silencio
entre los espejos desnudos.
todo está perdido. No hay nada que dure.
porque entonces quedábamos
dos sombras en el cielo
dos olas en la noche
dos almas del silencio
como un último pecado
seguiré tu sombra
tan lejos como ella pueda ir.
seré en el mal de la muerte
desde el primer sueño
hasta el
último resplandor.
mal sin remedio
abrazo de soledad
sepultada en
el corazón de las delicias.
desenterrada entre los lamentos de los olvidados
encantada por el disfrute áspero
que rezuma de mi propio desfallecimiento
espumaré todos los silencios
y los pavores y la negrura
exiliada de tus pasos.
entonces encerrada
una última vez en mis versos
entregada al eco de mi mirada
expiar la opacidad del veneno
todas las olas y arrecifes de este tierno veneno.
Maëlle Dupon es una poeta y
escritora, nacida en Montpellier en 1988. Estudió literatura occitana,
quebequesa y catalana. Su primer poemario bilingüe la color lenta de la pluèja
fue publicado por la editorial Jorn en 2013. Vive en Montreal
y es miembro del Círculo Cultural Catalán de Quebec, del PEN Occitano, sección
de PEN Internacional para la defensa de los escritores, así como del comité de
redacción de la revista literaria Femmes de parole. Su último libro, Venus à l'Escorpion, ha sido publicado
por Edicions Reclams en
2022.
[Traducción: Dolors Català]
sereins dans la nuit
il y a un écho sauvage
une parole muette
à peine caressée
des âmes qui se vident
de sable et de temps
à l’abri du silence
parmi les miroirs nus.
tout est perdu. Rien ne
dure.
pourquoi alors restions-nous
deux ombres sur le ciel
deux vagues dans la nuit
deux âmes du silence
comme un dernier péché
je suivrai ton ombre
aussi loin qu’elle puisse aller.
à l’agonie je serai
du premier sommeil
jusqu’au dernier éclat.
mal sans remède
étreinte esseulée
enfouie au cœur des délices.
exhumée parmi les plaintes des oubliés
fascinée par la jouissance âpre
suintante de ma propre défaillance
j’écumerai tous les silences
et les effrois et la noirceur
exilée de tes pas.
puis une dernière fois enfermée dans mes vers
livrée a l’écho de mon regard
expier l’opacité du venin
toutes les vagues et les écueils de ce tendre venin.
Maëlle Dupon est poète et écrivaine, née à
Montpellier en 1988. Elle a étudié les littératures occitane, québécoise et
catalane. Son premier recueil bilingue La couleur lente de
la pluie a été publié aux éditions Jorn en 2013. Elle vit à Montréal
et elle est membre du Cercle culturel Catalan du Québec, du PEN Occitan,
section du PEN International pour la défense des écrivains, ainsi que du Comité
de rédaction de la revue littéraire Femmes de parole.
Son dernier livre, Vénus en Scorpion
est paru aux Éditions Reclams en 2022.
[Traduction : Maëlle Dupon]
| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer