ASAS

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

August Strindberg

 

 

Lucia Pietrelli

 

Uno

 

 

U

One

Uno

Um

Un

 

 

 

 

Uno

 

Cade

la prima foglia

sul tuo corpo nudo

                             disteso.

 

L’umore acqueo dell’impotenza:

chi ti guarda?

 

Cade

un’altra foglia

sul tuo corpo muto

                             abbandonato.

 

Non ti rieducheranno:

non nella distanza

tra occhio e dolore,

non nella differenza

tra orfano e bastardo.

 

Cadono le foglie

sul tuo corpo esanime

che ci apparteneva.

 

Lo sguardo succhia il vanto del pensiero:

quell’ultima volontà

                                metallica

di riposare in pace.

 

L’esperimento dello strabismo:

quella temporalità lenta

che ci fa d’un osso

uno scheletro.

 

Tace il vetro della teca:

                                    mi guardo.

 

 

Lucia Pietrelli, Italia, 1984. Scrive prosa e poesia in italiano, spagnolo e catalano. Ha pubblicato i libri di poesie Fúria (Ed. Documenta Balear, La Cantàrida, 2010), Violacions (Premio Bernat Vidal i Tomàs 2011, Ed. Moll, 2011), Vertical (Raffaelli Editore, 2011) e a breve pubblicherà Esquelet, opera vincitrice del premio Recvll de poesia 2012. Ha partecipato a varie antologie di poesie e racconti nei Paesi Catalani e in Italia. Ha recitato i suoi testi a Catalogna e all'estero. Fa parte del collettivo poetico Pèl Capell. Ha tradotto diversi poeti dal catalano all’italiano e dall’italiano al catalano. Con Jaume C. Pons Alorda e Pau Vadell i Vallbona ha tradotto Blues en Setze di Stefano Benni (Ed. Lleonard Muntaner, 2011).

 

 

AS

 

 

U

 

 

Cau

la primera fulla

sobre el teu cos nu

                             tombat.

 

L’humor vitri de la impotència:

qui et mira?

 

Cau

una altra fulla

sobre el teu cos mut

                                abandonat.

 

No tornaran a educar-te:

no en la distància

entre ull i dolor,

no en la diferència

entre orfe i bastard.

 

Cauen les fulles

sobre el teu cos exànime

que ens pertanyia.

 

La mirada xucla l’orgull del pensament:

aquella darrera voluntat

                                     metàl·lica

de descansar en pau.

 

L’experiment de l’estrabisme:

aquella temporalitat lenta

que ens fa d’un os

un esquelet.

 

Calla el vidre de la teca:

                                       em miro.

 

 

Lucia Pietrelli (Itàlia, 1984). Escriu prosa i poesia en italià, català i castellà. Ha publicat els poemaris Fúria (Ed. Documenta Balear, La Cantàrida, 2010), Violacions (Premi Bernat Vidal i Tomàs 2011, Ed. Moll 2011), Vertical (Raffaelli Editore, 2011) i aviat publicarà Esquelet, obra guanyadora del Premi Recvll de Poesia 2012. Ha participat en antologies de poemes i de contes als Països Catalans i a Itàlia. Ha fet de rapsoda a Catalunya i a l’estranger. És part del col·lectiu poètic Pèl Capell. Ha traduït poetes del català a l’italià i de l’italià al català. Amb Jaume C. Pons Alorda i Pau Vadell i Vallbona ha traduït Blues en Setze de Stefano Benni (Ed. Lleonard Muntaner, 2011).

 

|Traducció: Lucia Pietrelli

 

 

AS

 

 

One

 

The first

leaf is falling

over your naked, arched

                                      body.

 

The vitreous humour of the impotence:

who's looking at you?

 

Another

leaf is falling

over your mute, left

                               body.

 

You won't be taught again:

not from such distance

between eye and pain,

not from such difference

between orphan and bastard.

 

The leaves are falling

over your exhausted body

that belonged to us.

 

The look sucks the pride of the thought:

that last metallic

                         will

to rest in peace.

 

The experiment of strabismus:

that loitering temporality

that for us becomes a bone

a skeleton.

 

The theca glass shuts up:

                                     I look at myself.

 

 

Lucia Pietrelli (Italy, 1984). She writes prose and poetry in Italian, Catalan and Spanish. She has published the poetry books Fúria (Ed. Documenta Balear, La Cantàrida, 2010), Violacions (Bernat Vidal i Tomàs Poetry Prize, Ed. Moll, 2011), Vertical (Raffaelli Editore, 2011) and soon we will be capable of enjoying Esquelet, which deserved the Recull Poetry Prize 2012. Her work has appeared in different poem and tale anthologies in the Catalan Speaking Countries and in Italy. She has recited in Catalonia and abroad. She belongs to the poetic collective Pèl Capell and has translated poets from Catalan to Italian and from Italian to Catalan. She has translated, together with Jaume C. Pons Alorda and Pau Vadell i Vallbona, Blues en setze by Stefano Benni (Ed. Lleonard Muntaner, 2011).

 

|Translation: Arthur Rippendorf and Jaume C. Pons Alorda

 

 

AS

 

 

Uno

 

Cae

la primera hoja

sobre tu cuerpo desnudo

                                      tumbado.

 

El humor vítreo de la impotencia:

quién te mira?

 

Cae

una hoja más

sobre tu cuerpo mudo

                                  abandonado.

 

No volverán a educarte:

no en la distancia

entre ojo y dolor,

no en la diferencia

entre huérfano y bastardo.

 

Caen las hojas

sobre tu cuerpo exánime

que nos pertenecía.

 

La mirada chupa el orgullo del pensamiento:

esa última voluntad

                             metálica

de descansar en paz.

 

El experimento del estrabismo:

esa temporalidad lenta

que nos hace de un hueso

un esqueleto.

 

Calla el cristal de la teca:

                                      me miro.

 

 

Lucia Pietrelli, Italia, 1984.Escribe prosa y poesía en italiano, catalán y castellano. Ha publicado los poemarios Fúria (Ed. Documenta Balear, La Cantàrida, 2010), Violacions (Premio Bernat Vidal i Tomàs 2011, Ed. Moll, 2011), Vertical (Raffaelli Editore, 2011) y pronto publicará Esquelet, obra ganadora del Premio Recvll de poesía 2012. Ha participado en antologías de poemas y de cuentos en los Países Catalanes y en Italia. Ha actuado como rapsoda en Cataluña y en el extranjero. Es parte del colectivo poético Pèl Capell. Ha traducido poetas del catalán al italiano y del italiano al catalán. Con Jaume C. Pons Alorda y Pau Vadell i Vallbona ha traducido Blues en Setze de Stefano Benni (Ed. Lleonard Muntaner, 2011).

 

|Traducción: Lucia Pietrelli

 

 

AS

 

 

Um

 

 

Cai
a primeira folha
sobre teu corpo nu
                              tombado.

O humor vítreo da impotência:
quem te olha?

Cai
uma outra folha
sobre teu corpo mudo
                                  abandonado.

Não voltarão a te educar:
não à distância
entre olho e dor,
não na diferença
entre órfão e bastardo.

Caem as folhas
sobre teu corpo exânime
que nos pertencia.

O olhar sorve o orgulho do pensamento:
aquela última vontade
                                 metálica
de descansar em paz.

O experimento do estrabismo:
aquela temporalidade lenta
que nos torna osso,
esqueleto.

No vidro mudo do relicário
                                          olho-me.

 

 

Lucia Pietrelli (Itália, 1984) escreve prosa e poesia em italiano, espanhol e catalão. Publicou os poemários Fúria (Ed. Documenta Balear, The Cantàrida, 2010), Violações (Prêmio Bernard Vidal e Thomas Award 2011, Ed. Moll 2011), Vertical (Raffaelli Editore, 2011) e tem no prelo Esqueleto, que ganhou o Prêmio Recvll de poesia de 2012. Participou de antologias de poemas e contos nos países catalães e na Itália. Fez recitais na Catalunha e no exterior. Faz parte do Coletivo Poético Pèl Capell. Tem traduzido poetas catalães para o italiano e poetas italianos para o Catalão. Com Jaume C. Pons e Pau Alorda Vallbona Vadell traduziu Blues en Setze, de Stefano Benni (Ed. Lleonard Muntaner, 2011).

 

|Tradução: Vanderley M Mendonça

 

 

AS

 

 

Un

 

Tombe

la première feuille

sur ton corps nu

                          allongé.

 

L'humeur aqueuse de l'impuissance :

qui te regarde ?

 

Tombe

une autre feuille

sur ton corps muet

                              abandonné.

 

Ils ne te rééduqueront pas :

pas dans la distance

entre œil et douleur,

pas dans la différence

entre orphelin et bâtard.

 

Tombent les feuilles

sur ton corps inerte

qui nous appartenait.

 

Le regard aspire l’orgueil de la pensée:
cette dernière volonté

                                  métallique

de reposer en paix.

 

L'expérience du strabisme :

cette temporalité lente

qui nous fait d’un os

un squelette.

 

Le verre de la châsse se tait :

                                            je me regarde.

 

 

Lucia Pietrelli (Italie, 1984). Elle écrit de la prose et de la poésie en italien, catalan et espagnol. Elle est l'auteure des recueils Fúria (Ed. Documenta Balear, La Cantàrida, 2010), Violacions (Prix Bernat Vidal i Tomàs 2011, Ed. Moll 2011), Vertical (Raffaelli Editore, 2011) et elle va publier prochainement Esquelet, Prix Recvll de Poesia 2012. Elle a participé à des anthologies de poèmes et de nouvelles dans les Pays Catalans et en Italie. Elle a été interprète de poésie en Catalogne et à l’étranger. Elle participe au groupe poétique Pèl Capell. Elle a traduit des poètes du catalan a l’italien et de l’italien au catalan. Elle a notamment traduit, en collaboration avec Jaume C. Pons Alorda et Pau Vadell i Vallbona, Blues in sedici de Stefano Benni (Blues en Setze, Ed. Lleonard Muntaner, 2011).

 

|Traduction: Anne Bats

 

 

AS

 

 

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |